La Perla 29 ens comunica que dimecres 23 d’octubre, a les 20.30h, tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya la primera funció d’questa temporada de Acorar, l’èxit de Toni Gomila on l’actor parla -molt a la seva manera-, d’un dia de matança del porc a Mallorca. Com que n’és l’autor i intèrpret, es permet donar a l’espectacle mirades diferents cada vegada! Per tant, si ja l’heu vist, no patiu. El porc es mata almenys un cop l’any!
Acorar es va veure per primer cop a Barcelona l’any 2011 a La Seca i ha voltat mig món. L’obra ha estat tota una revelació: és una reflexió sobre la identitat col∙lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que – encara‐ existeixi la nostra comunitat. L’excusa narrativa és la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. La paraula acorar defineix una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.
RECORDANT ELS INICIS
Acorar ha estat tota una revelació. Toni Gomila, actor i director, es va convertir també en escriptor amb aquest brillant text:“Vaig anar a Buenos Aires i vaig veure una obra de Daulte sobre Argentina que em va encantar. El cap em va portar a pensar en coses que passaven a Mallorca i vaig recordar un escàndol a partir d’una plaga de sobrassada blanca a causa d’un conservant en mal estat. La gent que havia fet sobrassada tota la vida defensava que estava impecable. Molts havien renunciat a l’artesania per vendre més. Va ser la seva darrera derrota com a poble. Llavors em vaig decidir a escriure les meves reflexions i inquietuds socials com a ciutadà. L’obra és una catarsi de la mallorquinitat”, va explicar Gomila, a la presentació.
El primer que va fer després d’escriure el text va ser ensenyar-ho a Rafael Duran, també mallorquí (La Dida. Mort de dama…), que és qui ha assumit la direcció: “Em va deixar al·lucinat. Parla de coses que signaria jo mateix! Ha escrit des de l’emoció, perquè els personatges estan inspirats en gent de la seva família o coneguts, que és quan se’n sap més. Els va convidar i tothom es va reconèixer. Però el més sorprenent és que ofereix tres nivells de lectura”, afirmava Duran, entusiasmat. A l’obra apareix una àvia que parla d’una Mallorca molt pobre. Ella mateixa només tenia unes sabates. És la besàvia de Gomila: “M’agrada molt aquest tros. T’adones que, actualment, a Mallorca només hi ha diners. I que, quan s’acabin, no quedarà res” deia.
El llibre té tres parts. Arranca amb una típica jornada de matança del porc en família (acorar vol dir rematar i és una feina reservada a l’expert). A partir d’aquí, reflexiona sobre una tribu que s’adona que tot el que els ha donat sentit durant segles se’n va en orris. Que canvia la pagesia pel turisme i la venda de terrenys sense adonar-se de com va desapareixent la seva cultura. Al final, apareix l’anècdota de la sobrassada blanca. “En certa manera es fa el paral·lelisme entre la vida i la mort del porc amb la de l’home i la de la cultura”, afegeix Gomila.
Així, doncs, una nova oportunitat de veure o revisar Acorar, una reflexió sobre la identitat col•lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat.
ACORAR. Teatre Biblioteca de Catalunya. Del 23 al 27 d’octubre, només 5 funcions.
Entrades, aquí