Torna a l’Escenari Joan Brossa ‘Blanca Develada’, un monòleg excels de Alejandra Jiménez

12.27.2019

Author

Del 8 al 26 de gener de 2020 l’Escenari Joan Brossa recupera el treball actoral per excel·lència amb el monòleg a dotze veus Blanca desvelada escrit i interpretat per Alejandra Jiménez Cascón, dirigida per Montse Boneten. L’espectacle es va estrenar  el 2015 i amb aquesta ja és la quarta vegada que, degut a la demanda, torna al teatre del Born.

A l’argument, dues històries que s’entrellacen en el temps sense que ni els seus personatges entenguin el perquè. Una jove actriu còmica d’avui en dia, que es guanya la vida per bars mediocres i en etern conflicte amb la seva mare, i una presa política de la Guerra Civil, que dóna a llum dues setmanes abans de ser afusellada, es connecten inesperadament i de forma inusual. A partir d’aquí aquesta obra aconsegueix “despullar” dotze personatges que pertanyen a una de les trames, fins a traçar un relat cru però profundament humà i tendre, que uneix les dues històries.

És per aquesta autenticitat i per la infinita capacitat interpretativa d’Alejandra Jiménez Cascón, que Blanca desvelada ha aconseguit un èxit total en més de 90 funcions des de la seva estrena l’any 2015 a l’Espai Creatiu Badabadoc. Un text humà. Cru. Honest. Ple de feminitat, de tendresa i de realitat. Éssers humans nus mostrant la seva part més íntima engaliparan l’espectador, que quedarà atrapat coneixent-los, seduït per la seva autenticitat i la seva força.

Un relat que camina entre la por i el perdó, entre la desesperació i el somriure, entre la incredulitat i el desig, entre l’humor i la lluita contra els nostres propis monstres.

En paraules de la seva autora: “Ho vaig escriure perquè tenia necessitat de parlar sobre el perdó i la pèrdua de la innocència, de la reconciliació i del fet de ser mare i ser filla. No ho vaig escriure per a mi, no sabia què en faria i al final vaig dir: Ho faré!”, explica l’Alejandra. Va anar a trobar la Montse Bonet perquè l’ajudés com a directora en aquest viatge emocional de mirada femenina: “És un text complex, amb multitud d’espais temporals passats, presents, llunyans, propers… És un monòleg amb 12 personatges, la majoria dones. L’actriu agafa l’espectador metafòricament per la ma i li ofereix un viatge pel que no és possible perdre’s,” afirma la directora.

El cub sense parets i el vestuari minimalista i constrictiu dissenyats per Mònica Gálvez, acompanyats per la il•luminació focal de Natàlia Ramos, marquen un escenari engabiat, com és el moment vital de cada personatge, cadascú a la seva manera.

Espectacle en castellà.

Author