El 31 de març, i només per 6 funcions torna, dins del marc de L’OffLaVillarroel, A fuego: un muntatge de la companyia teatral La Bella Otero, escrit i interpretat per Pablo Macho Otero i amb codirecció de: Pablo Macho Otero i Emma Arquillué. L’obra és una producció de Mola produccions.
A fuego és el quart espectacle de la companyia que, com ja és habitual en els seus espectacles: reflexiona sobre els reptes i problemàtiques més actuals, tot reconeixent-ne l’estela en la trajectòria de la humanitat.
En aquest cas, el text parteix de: l’eterna problemàtica sobre l’oblit, l’anonimat i la necessitat de validació i de sobreviure a la mort passant a la posteritat; una ànsia que, per bé que sempre ha estat present al llarg de la nostra història: arriba a la seva màxima expressió en les circumstàncies d’exposició digital que, en l’actualitat, governen les nostres interaccions més quotidianes; i recondueixen la nostra perspectiva de la realitat i de nosaltres mateixos.
El text de Pablo Macho Otero, totalment escrit en vers i en clau de comèdia, recupera la figura d’Heròstrat: pastor de l’Antiga Grècia que, al segle IV a. C., va incendiar el temple d’Àrtemis a Efes, considerat una de les set meravelles del món antic; amb la intenció de que el seu nom fos recordat. Aquest acte, en cap cas únic al llarg de la història, va impactar fortament en la nostra herència cultural; apareixent tant en productes audiovisuals com engendrant una terminologia mèdica en psicologia anomenada “complex d’Heròstrat” que defineix: un individu amb una necessitat imperiosa de fer-se notar i d’aconseguir la fama a qualsevol preu.
Estrenada a la sala La Gleva fa dues temporades, l’obra va fer el salt a La Villarroel: dins la programació de L’OffLaVillarroel, el 2024, on va convertir-se, ràpidament, en un èxit absolut de crítica i públic; destacant-ne la qualitat del text i la originalitat de la proposta, i atorgant, a la jove companyia: una notorietat cada cop més important.
L’autor, codirector i protagonista de la peça, Pablo Macho Otero, explica així la proposta:
“M’interessava molt el tema de la notorietat. Tothom té ganes de ser vist pels altres i de ser recordat; i ho connecto molt amb la por a la mort, sobretot quan ets ateu. I, aleshores, vaig començar a escriure aquest text amb aquesta barreja del vers i del desig: i ho vaig fonamentar amb el personatge d’Heròstrat, que va cremar un temple d’Àrtemis: només per poder passar a la història. Vaig trobar aquesta persona fascinant i, per mí, representa la figura del tik toker, molt representativa de la meva generació. A fuego és: un monòleg que barreja la figura de l’autor, la figura d’Heròstrat i, també, elements de la meva pròpia vida.”
L’espectacle es converteix en una reflexió de màxima vigència sobre l’anonimat dels individus en societat, sobre la desesperació: per no caure en l’oblit i per combatre la mort donant sentit a les nostres vides. En aquest sentit, Emma Arquillué, codirectora de l’espectacle, explica: “Estem en un moment en què ens sentim tan sols que tenim la necessitat constant que la gent ens miri: ens doni la seva aprovació, que ens faci sentir que existim, en definitiva. En aquest món tan individualista, hem arribat a un punt de tanta soledat que necessitem la mirada externa per: sentir que existim i dotar-ho de sentit”.
Sinopsi
Qui no desitjaria ser recordat per sempre?
Heròstrat, un pastor de l’Antiga Grècia: va incendiar el temple d’Àrtemis d’Efes, considerat una de les set meravelles del món antic. Després de ser detingut, interrogat i torturat, va acabar confessant la veritable raó: que ho havia portat a cometre aquell acte: passar a la posteritat.
En aquest monòleg íntegrament en vers, ple de sàtira, jocs de paraules i metateatralitat: veurem com la fascinació del protagonista per la figura d’Heròstrat es converteix progressivament en una obsessió; fins a fer-li cometre un crim a l’altura del seu ídol infame.
Saltant d’un personatge a un altre, l’autor-intèrpret riu de la seva pròpia megalomania, convidant-nos a reflexionar sobre el narcisisme: imperant de la nostra època i el desig intrínsec a l’ésser humà de deixar empremta; ja sigui a través d’una expressió artística, un ofici, una revolució o un acte criminal.