La Trena, que es va estrenar per primer cop al setembre de 2022 al Teatre Goya;  va ser un autèntic fenòmen de masses, exhaurint totes les localitats en la gran majoria de les funcions;  que va fer en la seva llarga estada en l’últim trimestre de l’any.. Posteriorment, va iniciar una exitosíssima gira arreu del territori, que culmina ara amb el retorn al teatre: que va veure néixer l’obra. El magnífic ritme de la prevenda de les entrades en aquesta segona temporada;  fa presagiar un nou èxit per a aquesta producció dirigida per Clara Segura, Basat en el Best Seller de Laetitia Colombani, i amb una premiada adaptació teatral, La trena presenta tres històries de dones confrontades a obstacles i dificultats que posaran a prova la seva força i resiliència, tres històries amb vincles invisibles però que agermanen els camins de les seves protagonistes, en una emotiva trama que s’entortolliga suaument com els cabells d’una trena.

L’inqüestionable èxit de públic del muntatge va venir acompanyat també d’una fantàstica valoració per part de la crítica teatral, que en va assenyalar tant la direcció de Clara Segura com les interpretacions de les quatre actrius: Cristina Genebat, Clara Segura, Marta Marco i Carlota Olcina

Cal destacar, també, que el muntatge ha estat un dels grans triomfadors en la temporada de premis a Catalunya, recollint el Premi Butaca a la Millor Direcció per Clara Segura, així com els Premis Teatre Barcelona a la Millor Adaptació, per Cristina Genebat i Marta Marco, i a la Millor Direcció per Clara Segura.

Sinopsi

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

“A les que estimen, crien, esperen,
cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
Que es dobleguen però no sucumbeixen.
Conec les seves lluites,
comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries.
Cadascuna d’elles és una mica jo.”

Laetitia Colombani