La Gleva Teatre recupera l’espectacle It’s all about the Hairstyle de Marina Prados i Paula Knüpling, autores, directores i artistes residents a Berlin. La Gleva els va oferir la possibilitat de preparar una peça de creació en Residència de la que ha nascut aquest espectacle, a cavall entre el site specific i el teatre document. L’acció se situa la nit del 23 d’abri i enguany es podrà veure del 24 d’abril al 5 de maig.
La Marina és catalana i la Paula, alemanya. Van venir a Barcelona amb la idea de crear un documental sobre el grafiti i la diferència de tractament que se li fa Barcelona, comparada amb Berlín, on és tractat com una obra d’art i fins i tot s’arriben a cobrir amb un vidre per protegir-los. Comptaven amb la col•laboració dels documentalistes Adrià Botella i Oriol Guanyabens.
Van arribar l’1 d’octubre sense saber que hi havia un referèndum. Mentre anaven treballant la idea i sorprenent-se per tot el que anava passant, arribem al matí del 23 d’abril. A la plaça de la Virreina, a Gràcia, apareixen uns graffittis amb les cares de Puigdemont, Merkel i Rajoy, amb unes lletres que deien: It’s all about the Hairstyle, que vol dir L’important és el pentinat. Uns policies que passaven per allà la nit anterior, havien detingut la Marina Prados acusada d’haver-lo pintat, i li van fer passar una nit a la comissaria. La noia nega haver fet aquest grafitti i, per falta de proves, la deixen anar fins la pròxima citació. Alguns fan mofa de la seva imatge.
Com no podia ser d’altra manera, ja que treballaven sobre el graffitti, decideixen donar la volta al projecte i explicar la seva versió dels fets, afegint la seva experiència personal al relat. “Quan passa lo de la Marina, la cosa canvia”, va dir Guanyabens a la presentació. I van decidir “aixecar una obra de teatre urgent sobre els límits de l’art i on és la llibertat d’expressió. Volem portar el teatre a l’actualitat”, apunta Prados. I és que ara hi ha preguntes noves: Qui té una evidència més sòlida de l’autoria, si el graffitti és un art anònim? Té límits d’expressió l’art? L’art urbà és vandalisme? I sobretot per què aquesta notícia ha estat tapada pels grans mitjans de comunicació? Hi ha acusacions que no es poden dir en veu alta ? La companyia es va posar a treballar i van aprofitar per a més del seu cas, fer ressò d’altres que no han transcendit a la premsa ni a les xarxes “i que exemplifiquen l’incompliment dels drets humans més bàsics per part d’algunes autoritats.”
L’Adrià Botella i l’Oriol Guanyabens, amb les seves imatges reconstrueixen la història i editen el seu primer documental junts, donant a conèixer al públic nous indicis, i proves que condueixen a conclusions compromeses per a l’Estat. “Vèiem que des de l’1 d’octubre s’estaven cremant certes vies d’expressió i la que era més interessant per a nosaltres era continuar amb el grafiti, que elimina l’autor, que sempre es un misteri. I en època de por, pensàvem que havíem de treballar més que mai sense por perquè som lliures. Per això ens semblava interessant parlar de la llei mordassa, de la llibertat d’expressió a partir de la improvisació i cenyint-nos a l’actualitat del moment polític.” Aquest espectacle va ser sol•licitat pels programadors del Festival Grec, però “per raons que s’expliquen a l’obra ens hi vam negar cordialment.”
Ara es un docu-teatre on investiguen la naturalesa de la veritat en una societat on, per desgràcia, allò fals és tendència. El títol, L’important és el pentinat “reflexiona i escenifica el retrocés que hem patit en termes de llibertat d’expressió i artística a l’Estat espanyol, a partir de la meva experiència personal. Després del que em va passar, el projecte sobre els grafitis s’ha convertit en una retrospectiva del que va passar des de l’1 d’octubre fins el moment de l’estrena.“
SOBRE LES CREADORES
Paula Knüpling i Marina Prados creen produccions contemporànies que tenen com a objectiu fusionar la seva teoria i pràctica basada en la investigació, la recerca i el documental. Treballen en grup i tenen en compte cada un dels membres com a investigador, autor i intèrpret. Les obres resultants proporcionen a l’audiència una narrativa transmèdia, on la història i els relats apareixen interrelacionats i desenvolupats amb un llenguatge adaptat a diversos canals i mitjans, amb punts de vista innovadors i perspectives que desconstrueixen les regles de la nostra societat. El seu treball combina teatre, vídeo, poesia en viu, instal•lació, i sobretot es presenta en site-specific. “Fem un teatre site specific. Fem obres sobre coses que han passar realment i les fem com un documental, buscant una dramatúrgia que vagi donant la informació.”
Sobre la seva idea del teatre: “no ens agrada que titllin el que fem de performance, perquè creiem que no hi ha d’haver etiquetes, com tampoc destacar que hi ha teatre o cinema. Hem de començar a treballar junts!”
