Torna “PAZZO” amb Jordi Banacolocha i la incorporació d’Adrià Salazar, dirigida per Roberto G.Alonso

03.21.2024

Author

El proper 4 d’abril arriba a la Sala Versus Glòries la segona temporada de “Pazzo” una producció d’Apunta Teatre; i protagonitzada per Jordi Banacolocha i ara amb Adrià Salazar.

Fèlix Herzog (que ja va treballar amb Apunta Teatre amb l’obra “A cada rey su merecido”); ha sigut l’encarregat d’escriure aquesta peça, un text poètic amb tocs onírics i còmics; amb un gir argumental que va emocionar al públic i crítics, amb un acuradíssim disseny de llums a càrrec de: Daniel Gener i una escenografia espectacular de l’Anna Tantull, embolcall perfecte per aquesta “petita joia de la cartellera”; (com l’ha catalogat públic i crítica). Està dirigida per Roberto G.Alonso, qui dona protagonisme a la interpretació actoral de Jordi Banacolocha (Premi Butaca Honorífic Anna Lizarán 2022); i ara amb el jove actor Adrià Salazar (“Solitud” TNC; “La caja de arena” Neox;) amb qui s’entenen a la perfecció i formen el tàndem perfecte per a aquesta obra: on la relació dels personatges i els conflictes generacionals són el motor de l’acció.

“Què queda quan ja no queda res? Si des que tenim memòria sempre hem estat en crisi i la cosa ha anat a pitjor: per què totes les generacions parlen d’una anterior “època daurada”? I on és la nostra? És que ja ha passat o encara ha de venir? És això que vivim ara, potser, la nostra època d’esplendor?… On ha anat a parar l’alegria? Quina responsabilitat en tinc jo en tot plegat? De tu? Quina obligació tinc jo envers la meva herència? Per què si se suposa que ara “estem millor que mai” jo tinc aquest nus constant a la gola; i aquest mal d’esquena?” Aquestes són algunes de les reflexions que planteja “PAZZO” una història entranyable que parla del testimoni generacional; just en el moment que canvia de mà, de la màscara que cau (la de l’individu, però també la social); dels lligams familiars entre pares i fills, el dol, les obligacions imposades socialment, la decadència, els somnis perduts; la por a sortir de la zona de confort i la manca de llibertat d’una època que va estigmatitzar al col·lectiu Lgtbi. Una obra que és un homenatge al món del circ i el teatre; i que és un cant a la llibertat i a la vida.

ARGUMENT

En Dàrius i en Francesco, dos artistes de circ;malviuen de fa anys al costat d’una carpa al mig del camp, lluny del poble. Tots dos intenten trobar la manera de mantenir viva la flama del seu ofici i de l’art; però sense gaire èxit, fins que un dia en Francesco decideix tornar a aixecar un únic passi de comiat; deu anys després que l’últim espectador abandonés la seva carpa. La idea sembla de bojos fins que, per a sorpresa de tots dos, algú compra una entrada.

 

Una producció d’APUNTA TEATRE

Autoria: Fèlix Herzog
Direcció: Roberto G. Alonso
Repartiment: Jordi Banacolocha i Adrià Salazar
Ajudantia de direcció: Elna Roca
Escenografia: Anna Tantull
Disseny de llums: Daniel Gener
Vestuari: Elena Ballester
Caracterització: Tina Montón
Sastreria: Susagna Navo
Fotografia: Sergi Panizo
Edat recomanada: A partir 12 anys
Durada: 65 minuts

Author