La Fundació SGAE fa públic, a través d’aquest comunicat, que la companyia teatral Tricicle és guardonada amb el: Premi Max d’Honor 2023. El Col·legi de Gran Dret de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) atorga el Max d’Honor: “als components de la icònica companyia Tricicle, Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans; per la seva esplèndida i prolífica carrera, farcida d’èxits; fins arribar a ocupar un lloc destacat en la història de les arts escèniques; per crear un llenguatge escènic i un segell propis, de caràcter universal; per la seva mestria i genialitat en l’art del mim; i per ennoblir i encimbellar tant la comèdia com el teatre gestual, i fer riure milions d’espectadors d’arreu del món“.
El Col·legi de Gran Dret també destaca que el premi recau en tots els membres de la companyia: Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans, per la “gran trajectòria individual de cadascun dels seus components com a directors; autors, actors i productors”. En rebre el premi, els creadors, amb més de 43 anys de recorregut professional, han expressat una profunda emoció: “Tenim la pell de gallina. Són molts anys d’omplir teatres, de conquerir un públic fidel, i sabíem que algun dia cauria el Max. Ens hem hagut d’acomiadar dels escenaris per aconseguir-ho, però continua essent un premi molt bonic».
Tricicle rebrà el reconeixement a la gala de la 26a. edició dels Premis Max de les Arts Escèniques-Cadis que se celebrarà el 17 d’abril al Gran Teatro Falla de Cadis. Organitzats per la Fundació SGAE, aquests premis compten amb el patrocini de l’Ajuntament de Cadis, la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esports a través de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM); i el suport del Grup Eulen i d’Ernst & Young.
Icones del teatre gestual
El trio va fundar Tricicle l’any 1979 a Barcelona. Amants de les arts escèniques en general, es van sentir atrets per l’explosió del teatre gestual; una eina necessària per esquivar la censura del moment i que: “estava molt de moda quan vam començar”, recorda Paco Mir, que ja té dos premis Max; i que va dirigir el lliurament dels guardons l’any 2004.
Rememoren, també amb afecte, la figura del bard i mim Albert Vidal. La seva influència i la de l’escola parisenca de Jacques Lecoq i Philippe Gaulier: van deixar empremta en aquestes tres personalitats tan curioses que van acabar conquerint els coliseus de tot l’Estat espanyol; amb aquest teatre del gest que podria haver estat minoritari. Les seves històries, però, plenes de significat, van aconseguir enganxar un gran nombre d’adults; que els han seguit durant tota la carrera: “En cada funció hem tingut una resposta meravellosa del públic, però sí que destacaria Manicomic (1982). Va ser on ens vam adonar que servíem per a l’humor.”
“Trobar una idea que ens satisfés a tots tres sempre ha estat la part més complicada. Després escrivíem sobre aquesta idea i finalment apareixia el gest”, explica en Carles. “El que fem és un teatre molt proper i el públic s’hi sent reflectit. Som capaços de captar un gag de la societat i teatralitzar-lo. Aquest és el nostre gran èxit”; afegeix en Joan.
Una ovació internacional
“El nostre secret? La química amb el públic”, assegura en Paco. “Tots tres som diferents, però som artistes que volen agradar a un públic, no a la crítica o a la intel·lectualitat. Si hi ha res que el públic no entengui del nostre espectacle, ho eliminem del tot. No ens agrada caure en l’autocomplaença, sinó que ens dediquem a entretenir; una cosa que a l’Estat espanyol no està gaire ben vista, però que a fora sí.”
De tota manera, no només les arts vives s’han nodrit del talent de Tricicle. El cinema (Hotel Palace, SIT), la televisió (Tres estrelles, Xoof!, Dinamita i Trilita) i fins i tot la publicitat també els han ofert espais. Impossible no recordar la gala de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992: milions de persones d’arreu del món es van poder apropar per primer cop a la seva vis còmica; i que els va obrir les portes a organitzar diverses gires mundials. Recorden amb afecte l’ovació que van rebre als teatres de París amb el seu espectacle Exit, entre d’altres: “França ha estat el segon país que més ha acceptat el nostre gènere”, ressalta en Carles.
Ara, després de quatre dècades de dedicació, abracen una nova carrera en solitari en què la responsabilitat: “ja no és compartida”, però que continua portant-los èxits. “És una segona etapa de la nostra vida que afrontem amb la tranquil·litat de la feina ben feta (i perquè no sabem estar-nos quiets a casa); i amb la seguretat que seguim funcionat per separat”, remarca en Carles. “La veritat és que sempre hem sumat. Però ara ens hem adonat que les nostres discrepàncies eren igualment vàlides. Al públic continuem agradant-li junts i per separat“, conclou en Joan.
Tres premis especials
Els Max, considerats els premis de les arts escèniques més prestigiosos de l’Estat espanyol, celebren 26 anys. Consten de 20 categories a concurs i amplien fins a cinc els finalistes en les categories de: millor espectacle (teatre i dansa) i els tres premis especials: el Premi Max d’Honor, que distingeix la trajectòria d’una persona per la seva aportació; entrega i defensa de les arts escèniques; el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, que engloba projectes a favor de la integració i la projecció social; i companyies aficionades amb una contribució destacada a les arts escèniques. I , per primera vegada, el Premi Max Aplaudiment del Públic, amb el qual un jurat professional reconeix: un espectacle de les cinc últimes temporades que hagi destacat per la seva qualitat artística o tècnica; l’assistència d’espectadors i la permanència en cartellera.
|
Sobre els Premis Max La Fundació SGAE organitza els Premis Max de les Arts Escèniques des del 1998. El guardó és un disseny del poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), impulsor d’un dels col·lectius renovadors de l’art espanyol de postguerra. Els Max s’han consolidat al llarg d’aquests anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques a l’Estat espanyol.
Els Premis Max de les Arts Escèniques han assolit un gran nombre de seguidors i han despertat l’interès de companyies de tota mena i de tot el territori estatal. En aquesta edició s’ha batut el rècord històric d’inscripcions, amb 529 espectacles participants.
|