Ara si que si! Tricicle plega definitivament. Aquest matí no ens han deixat cap dubte. O si… “Qui ens havia de que arribaríem tan amunt!”, han dit, obrint l’acte! Carles Sans ha exposat que “aquest és el comiat que sempre entre-comillarem com a “definitiu.” I és que ens retirem perquè ho considerem oportú, no perquè ens obliguin les circumstàncies! No estem fins als nassos els uns dels altres, entre nosaltres ens trobem la mar de bé”, assegura. I afegeix: “Tampoc passa perquè el públic no vingui: la venda d’entrades es espectacular! Però hem arribat als 40 anys i toca fer almenys un descans… indefinit! ” Sobre la insinuació que ja ho havien anunciat altres vegades: “Només ho hem dit una vegada i ha estat amb Bits, que era l’últim de creació. Aquest altre Hits és el resum del millor del millor de la nostra carrera. Estem contents de tornar-hi perquè va quedar molta gent sense veure-ho.” Els Hits, de Tricicle ja fa més de tres anys que s’estan representant i l’han vist uns 400.000 espectadors, en 524 funcions representades en 60 localitats.
En Joan Gràcia vol deixar clar que: “Molts poden pensar que acomiadar-nos és una estratègia, però us assegurem que no. L’any passat vam començar la nostra retirada al teatre Victòria i, en un mes, totes les entrades estaven venudes. Certament, no es van fer manis perquè tornéssim, però molts amics es van quedar sense veure-ho. I ara, gràcies al Grup Balaña, que ens va oferir immediatament aquest temple, tornem per 50 funcions. Tot i que la venda va bé, no crec que hi hagi un altre acomiadament.” I se li ha escapat -o no- que en Carles estrenarà aviat un espectacle en solitari, “perquè no es perdi el gust de Tricicle!” I ja no ens ha pogut afegir més.
EL FUTUR
Paco Mir ha volgut puntualitzar que “serem Tricicle igualment. Tots tres tenim projectes personals paral·lels a la nostra carrera que ara podrem fer més tranquil·lament.” I com a Tricicle Produccions:.“Recuperarem obres que han anat molt bé i s’han fet poc, com ara Forever Young i d’altres. Sempre amb una tornada possible, perquè les ‘marxades’ estan per tornar…”
En Joan Gràcia en ha passat un missatge per consolar a possibles nostàlgics: “Per si algú no ho sap, tothom pot entrar a la nostra pàgina web i escollir els esquetxos que volen veure. Així, qui no hagi vist mai Tricicle es podrà fer una idea de quin és el nostre llenguatge. I si ens venen a veure, ho sabran tot, perquè aquest espectacle resumeix tota la nostra trajectòria. Potser alguna cosa haurà canviat, perquè sempre estem canviant… Certament hi falten coses, però és que duraria més de tres hores!”
UNA AGRADABLE TERTÚLIA AMB TRICICLE
A partir d’aquí s’ha encetat una agradable -i potser l’última- tertúlia entre periodistes i Tricicle. A la pregunta de amb quin espectacle es quedarien, en Joan ha contestat: “Aquesta és un pregunta molt difícil, però reitero que els esquetxos de Hits, estan molt ben escollits. Hi ha els que més ens agraden a nosaltres i els que més agraden la gent. Jo em quedaria amb la cançó del Julio Iglesias, perquè ens va obrir el pas al gran públic. Però també m’agrada el de la sala d’espera de tres homes que van al dentista, cosa que pot passar exactament igual en una sala d’espera de debò!”
Paco Mir opina que “el que té de bo el que fem, és que ho fem amb moltes ganes, no som intèrprets d’una cosa que ha creat algú extern. Fem els esquetxos que hem representat moltes vegades i hi afegim coses noves, sempre estem amb l’antena posada per canviar detalls, per millorar… Ens diverteix crear i afegir! I ens permetem canviar coses perquè son nostres, de vegades canviem per un dia i de vegades, queda tant bé que ja ho deixem. Ara ens queden 10 setmanes i en canviarem moltes. Quan ens pregunten el secret de Tricicle sempre contestem ‘millorar’ sempre!” I afegeix: “Com que som directors i actors, permetem a Tricicle actors que canviïn el que vulguin.”
Per a Carles Sans també és un estímul. I és que “l’espectacle agrada la gent, surt feliç, i això és una satisfacció indescriptible! De vegades, per cansament o perquè no es trobem bé, ens costa sortir de casa, però quan trepitges l’escena… és només trepitjar-la i adonar-te que tens un tresor perquè la gent s’ho passa bé. És un estímul molt gran!”
Expliquen que venen d’una època en què l’humor estava molt censurat. “Hi havia la tradició d’explicar acudits i poca cosa més. Després van sorgir les revistes humorístiques i el món del Còmic, que eren més intel·lectuals. Hem viscut canvis d’humor i hem traspassat diverses etapes: la comèdia, El club de la comèdia… La nostra evolució no és d’un únic tipus d’humor. A Hits hi ha esquetxos del primer dia, dels anys 80, actuals… i no hem hagut de caviar res. El nostre humor és un món quotidià, d’ensopegades, d’encerts…” Una visió absurda i divertida de la vida que amb els anys ha assolit una saviesa escènica: “Som millors que quan vam començar, tenim més ritme, ens hem acostumar molt bé a l’evolució. Vam agafar un ritme cinematogràfic i l’hem adaptat al teatre. I una cosa bona: cap espectacle s’ha assemblat als anteriors. No hem estat uns còmics que ens poguessin encasellar perquè sempre fem el mateix!”
En aquest sentit, en Carles puntualitza: “Nosaltres venim del mon de l’expressió corporal, del mim. El fet d’optar per no utilitzar la paraula en ha singularitzat. Ha estat una cosa natural, mai ningú s’ha preguntat per què no parlem. La gent ha entrat en aquest codi.” Tricicle és una rara avis dins del mon del teatre i potser per això no ha sorgit un nombre de companyies a la seva ombra. “Crec que d’alguna manera hem generat un estil propi i difícilment adaptable a d’altres companyies.”
I sobre l’èxit de Hits, en Paco diu: “Ens va sorprendre! Certament, omplir és l’esperat però tan de pressa… no ho esperàvem. Per això, abans de tancar ens vam posar en contacte amb el Grup Balaña per tirar endavant una nova temporada. Hi ha molta gent que ens estima, que ens anima a seguir. Molts han crescut amb nosaltres. De vegades ens diuen: ‘us vam conèixer de joves i ara tornem, aquest és el meu fill o el meu nét.’ Som una mica com en Serrat, de qui totes les cançons ens recorden un moment de la nostra vida. És un repàs a l’obra de Tricicle i al mateix temps un repàs a la vida de la gent.” En aquest sentit, en Joan confirma que Tricicle és part de la nostra memòria: “Una vegada un taxista em dir: ‘Tricicle forma part de la memòria emocional del nostre país!’, una frase que ja dóna una identitat… Ens sentim estimats pel públic!”
Acabem parlant de reconeixements: “Sempre hem estat molt reconeguts. Però a nivell institucional, des d’aquí, des de casa, no ho podem dir. Fora de Catalunya hem rebut dues medalles: una de les Arts Escèniques i l’altra de les Belles Arts. Però l’important és el públic, que cada dia omple la platea de 1000 persones!”
TRICICLE A LA TELEVISIÓ
Tricicle ha treballat també a la televisió. “La primera sèrie que vam fer a la tele es deia Tres estrelles. Era quan TV3 tenia tot el diner del mon, no tenia límits econòmics, era com Jocs de Trons! Ens van deixar fer el que volíem i va ser la sèrie de TV3 que més es va vendre arreu del mon, sobretot perquè no es parlava. Avui, a les televisions públiques això és del tot impensable! Després ens vam llençar amb Dinamita amb paraules i coses curtetes… Hem tingut molta activitat a televisió, fins que les coses es van complicar molt en sortir altres televisions…”, diu en Paco. I és que “Ara potser trigues mes esperant que et comprin que fent-ho. I nosaltres som persones de fer. El teatre el fas quan vols i la tele quan volen, l’artesania del teatre ens tira més que quedar-nos a la llista d’espera de la televisió.” assegura.
Sobre les representacions de Hits: “Ens reservem el dret d’escollir-o de demanar que votin un esquetx. Quan voten, curiosament pensem el mateix que ells. Després n’hi ha uns que ballen cada dia i els anem fent.” Avancen, però, que a la última funció serà especial: “Potser farem una broma i no la farem… O la farem fer al públic. O farem un concurs de fans!!”
Tricicle tanca la trobada amb elogis al Coliseum: “Estem molt contents de venir aquí, és un teatre que ens faltava. Hi veníem de petits, al cine, a veure la pel·lícula de Nadal, la de l’estrena o el Bambi, o la Mary Poppins... Vam acabar dient a les nostres mares que no volíem anar més al cine!
Recordeu que la última funció, coincidint amb la 50, serà el 30 de març
Trobareu -però no us ho penseu gaire…- les entrades aquí