El festival Grec s’està acabant, però ens guarda grans alegries per a la recta final. Els amants de la dansa podreu disfrutar la mateixa setmana de Framing Time, de la companyia Gelabert/Azzopardi i de Animal de Sèquia, de Sol Pico i la Banda ChaPicó. Ens ho han explicat aquest dijous i tenim ganes de transmetre-ho. Anem-hi per ordre cronològic!
FRAMING TIME
Cia. Gelabert/Azzopardi i Mikhaïl Barixnikov Productions
Interpretació i coreografia: Cesc Gelabert, acompanyat al piano en directe per Pedja Muzijevic.
Música: Morton Feldman
Sala MAC del Mercat de les Flors
Dies 24 i 25 de juliol
Cesc Gelabert explica que “es tracta d’una peça molt particular i d’una gran bellesa.” Tot va començar l’any 2015, quan el pianista Pedza Muzijevic i l’escenògraf i dissenyador de llums, Burke Brown, van fer un concert durant el qual interpretaria l’obra de Morton Feldman, de música minimalista i repetitiva, “però d’aquelles que el compositor vol que no es noti. Van arribar a la conclusió que es podia ballar i em van venir a buscar a mi!”
Feldman, mort l’any 1987, és considerat un dels compositors avantguardistes pioners del minimalisme i autor d’una música que té en la pintura abstracta un clar referent visual. Gelabert hi ha sumat un moviment tan precís com enigmàtic, gairebé místic, envoltat d’un seguit d’elements escultòrics que formen part de la coreografia. Framing Time es va estrenar a Nova York la tardor passada al Barixnikov Center, on es van fer tres funcions amb un gran èxit, en col·laboració amb el White Festival del Lincoln Center.
Per a Gelabert: “És un concert i a la vegada una instal·lació, amb al voltant de 50 bombetes. He intentat fer una coreografia que respongui a tot això, és peculiar. Té alguna cosa de resum.” Assegura que “Els moviments són Cescquerians! Però la música és una bogeria de memorització! Hi ha un joc de memòria per seguir-la, perquè, si no et saps el camí, no pots estar per la dansa. Ara ja la reconec i no me n’he de preocupar.”
Explica que han evitat un diàleg directe amb el pianista, el mateix Pedza Muzijevic dels orígens del concert: “La interacció és a través de la música. Ell toca a una velocitat important i això fa que les notes adquireixin una tonalitat curiosa.”
Pel que fa a la llum, dissenyada per Burke Brown: “Té dues dimensions: la del fons, que crea un panorama al darrere meu i la de l’escenari, amb les bombetes que creen un paisatge al voltant del piano. Entro i surto del fons com si el que ens creés l’habitat fos la llum. Són com les quatre fases de la vida, però d’una manera abstracta.”
LA RELACIÓ ENTRE GELABERT I BARÍXNIKOV
A finals dels anys 70, Gelabert va treballar abastament a Nova York, presentant creacions als escenaris de La MaMa i The Kitchen. L’any 2003 va crear el solo In a Landscape per ser interpretat per la companyia White Oak Dance Project, fundada per Mikhaïl Baríxnikov i Mark Morris el 1990. “Vam treballar bastant junts. Ara ell ja no balla, ja no vol aquesta pressió. Fa coses teatrals.” La peça és un projecte de Baryshnikov Productions i ha estat desenvolupada gràcies a dues residències al Banff Centre for Arts and Creativity el 2014 i al Baryshnikov Arts Center el 2016.
Una proposta que neix d’una col·laboració entre una companyia nascuda “per donar veu als directors, coreògrafs i artistes més innovadors del món” i un creador català amb una dilatada experiència, que va deixar l’arquitectura per dedicar-se a la dansa. L’any 1985 va tornar de Nova York i va formar tornar la seva pròpia companyia amb Lydia Azzopardi a Barcelona.
Amb un vincle estret amb el Teatre Lliure, la companyia Gelabert Azzopardi ha creat més d’una trentena d’espectacles i ha col·laborat amb grans noms de l’escena que van de l’actriu Núria Espert i la soprano Montserrat Caballé a la cantant Milva, passant pel músic i creador escènic Carles Santos o l’artista plàstic Frederic Amat, entre molts d’altres.
—————————————————
ANIMAL DE SÈQUIA
Sol Pico i la Banda ChaPicó, amb la col·laboració especial de la Banda Municipal de Barcelona i de Carles Dènia.
Teatre Grec
Dia 27 de juliol
Animal de Sèquia vol reflectir l’essència d’un territori concret. Una festa! Ofereix una relectura contemporània d’una festa popular de la cultura valenciana, visitant les arrels per fer, així, un viatge d’anada i tornada amb la música i arranjaments del compositor i intèrpret Jesús Salvador Chopi. “La festa gira al voltant d’un pa fet amb una farina molt pesada que el reparteixen a l’església. A Irlanda hi ha una tradició semblant”, explica Sol Picó. I continua: “Hem volgut plasmar la retrobada amb un món -en aquest cas Alcoi, que és el meu poble- que és terra de Bandes i a mi em trastornen! Vam trobar un gran Mestre, en Chapi, i altres musics. Ells estan relacionats amb la festa de tota la vida, però calia treballar una mica amb la seva fisicalitat. I començàvem a ballar abans de tocar! Els músics es mouen de totes les maneres. Emociona, va directe al cor!”
L’espectacle s’ha vist ja en diversos teatres de la Comunitat Valenciana i ara arriba a Barcelona amb el reforç de la Banda Municipal, amb la qual Sol Picó ja havia col·laborat anteriorment. Proposa un trajecte que va del més primari i terrenal al més sofisticat i modern. Es contraposa, així, un món de tecnologia i carregat d’estímuls a un univers més orgànic, natural i autèntic. Els deu ballarins que formen part d’aquesta coreografia ballen al so de la música d’arrel tradicional que interpreta la Banda ChaPicó (que pren el seu nom de la coreògrafa i del mestre), en un viatge a les essències de la cultura valenciana.
En total i participen 45 músics de la Banda Municipal de Barcelona, que aquests no ballaran, i 30 de la de ChaPicó. A més dels 10 ballarins de la companyia. I encara “el Chapi ha creat un treball de composició que expressa tot això i més festes, com la dels Moros i Cristians i altres. I comptem amb la col·laboracio del cantant Carles Dènia.” La Sol confessa que “jo només faig un cameo.”
Una producció de l’Institut Valencià de Cultura.
LA COMPANYIA SOL PICÓ
Els espectacles de la Companyia de Sol Picó, creada el 1994, sempre son controvertits i poques vegades deixen el públic indiferent. Precisió, vitalitat, potència i dinamisme són característiques de les coreografies de la companyia, que aposta pel mestissatge i la interacció de gèneres. Ha obtingut tota mena de premis que van de diversos premis Max al Premio Nacional de Danza (2016) i el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de dansa (2014).