|
El Teatre Goya ha acollit la presentació d’Un sogre de lloguer, una obra de Susanna Garachana i Jaume Viñas; dirigida per Daniel Anglès i codirigida per Jaume Viñas. L’espectacle està protagonitzat per Joan Pera, Muntsa Alcañiz, Claudia Benito i Edu Lloveras. És una producció de Focus. A la roda de premsa hi han assistit Jordi González, Vicepresident d’Art i Continguts de Focus, i la companyia.
Jordi González ha agraït la presència dels assistents; compartint que aquest és un espectacle que neix de la complicitats i dels lligams d’amistat.
“En Joan Pera és un amic de tota la vida. Ens coneixem moltíssim. És un dels grans. Portem 32 anys treballant junts i sempre ens hem entès molt bé i és un autèntic plaer col·laborar amb ell. A la dramatúrgia tenim la Susanna Garachana i en Jaume Viñas. Amb la Susanna portem un amor ràpid i ens retrobem molt poc després de El favor, la gran comèdia d’èxit de la temporada passada. Em sembla una autora extraordinària. I el mateix puc dir d’en Jaume. És el segon espectacle que fem junts i té una visió del teatre que agrada molt al públic. La resta del repartiment està conformat per la Muntsa, la Claudia i l’Edu, i tot plegat ho dirigeix en Daniel Anglès que és part de la nostra casa i que, ara, tenim la sort de comptar-hi en una obra del Teatre Goya. Com us he dit, tots bons amics i poder treballar-hi és el millor que ens pot passar.”
González també ha destacat el compromís del Goya per l’autoria local i els textos en llengua catalana.
“Aquest és un espectacle que promet molt. De fet, portem una gran venda anticipada. He de recordar, a més, que les últimes sis obres que hem fet amb en Pera són de dramatúrgia catalana; i això és important. En aquest cast, es tracta d’autors joves de Catalunya i és un privilegi que el Teatre Goya pugui continuar afavorint la dramatúrgia d’aquest país.”
Daniel Anglès ha confirmat aquest sentiment d’amistat com a element fonamental del muntatge, un sentiment que, assegura: ha format part de totes les etapes del procés i ha convertit el projecte en una experiència divertida i estimulant.
“El procés ha estat així, un nucli de persones que ha anat creixent, com si anéssim convidant amics i amigues a una festa. Sempre hi ha hagut diversió, ganes de provar coses… Ha estat divertit en totes les etapes, des de les primeres lectures o el mateix procés d’escriptura. Hem rigut molt perquè aquest també és l’objectiu que tenim amb la peça i ens l’hem cregut profundament. Volem que el públic entri i gaudeixi com ho hem fet i ho fem nosaltres. És hora i mitja de pura diversió i el mateix títol de l’obra ja et col·loca en aquest lloc.”
El director també ha posat en relleu la feina i talent de la companyia tant a nivell interpretatiu, destacant a Joan Pera com el “Messi” del muntatge, com en l’autoria. Sobre l’apartat dramatúrgic, Anglès ha explicat que: “es nota que la Susanna i el Jaume son actriu i actor, es nota en la ploma que està escrit: des de l’experiència personal, plantejant-se què farien o com actuarien allò que escriuen. No només està escrit des del text, sinó també mentalment, convidant a posar-ho en moviment.”
L’autor i l’autora del text en qüestió han compartit que es mostren molt il·lusionats i agraïts per poder formar part d’aquest projecte.
En Jaume Viñas ha explicat com va sorgir la idea de l’obra.
“Amb en Joan ens vam conèixer amb l’espectacle Tot l’any pot ser Nadal, programat al Romea el desembre passat. I, un dia, en una conversa al camerino, em va proposar de fer-ne un altre. Un temps després, vaig veure El favor de la Susanna Garachana: i vaig pensar que aquella era una obra que m’hauria agradat escriure a mi. Vam fer un cafè i ens vam plantejar la possibilitat d’escriure un text pel Joan. Vam començar a fer versions i es va posar en marxa tota la maquinària. Una de les coses molt maques amb la Susanna és, precisament, que, tot i pertànyer a generacions diferents: compartim un imaginari molt semblant del teatre.”
La Susanna Garachana ha puntualitzat que la llavor germinal del text i del projecte pertany al seu company de dramatúrgia.
“Ell no ho ha dit, però la idea va ser seva i va voler compartir-la amb mi; i li estic molt agraïda. També agraeixo molt a en Dani per dirigir-ho i als actors i actrius per fer-ho amb tanta gràcia. De fet, saber que ho farien ells ens ha donat ales i ens animava a inventar-nos situacions molt divertides.” Joan Pera, qui interpreta al sogre de lloguer que dona títol a l’obra, també ha expressat com de: plaent, fàcil i enriquidor ha estat el procés d’assajos i de muntatge: esmentant molt especialment la relació amb la direcció i apartat creatiu.
“Ha estat extraordinari. Després de moltes funcions, i dels anys, sento que Focus em torna a fer un regal; entregat pel meu gran amic, en Jordi. I confesso que, ara, estic una mica espantat. Jo, que fa molts anys que faig això, i que no sempre m’he portat be amb els directors; amb aquesta funció tot ha estat molt fàcil des del primer dia, i pensava: alguna cosa deu anar malament. I, amb els actors, normalment, sempre hi ha una certa rivalitat, però aquí no! I això em porta a pensar: Com ho faré? Què esperen de mi? I per això estic una mica nerviós. Perquè aquesta és una d’aquelles comèdies extraordinàries. És tan divertida, i passa tan ràpid! Aquesta funció és curta, se’ns fa curta, totes les escenes són molt divertides. I l’escenografia és magnífica. I la Muntsa… és extraordinària, l’Edu té una energia… i la Claudia és un encant. Tot ens va tan a favor que ens fa una mica de por.”
L’actor també ha volgut comentar l’estat de gràcia que sembla estar experimentant el teatre a Catalunya en els darrers anys.
“Jo fa anys que vaig començar en això, i en, diversos moments de la meva carrera: el teatre era molt precari. Ara ha arribat un punt en que el teatre a Catalunya és extraordinari, amb autors meravellosos. És un goig per mi, després d’haver passat per tot arreu, poder formar part d’aquesta etapa: compartint trajectòria en un moment tan bo i amb tant futur.”
Muntsa Alcañiz també considera poder formar part de l’espectacle com un valuós regal, tant pel text en si: que l’actriu assegura la va convèncer des d’un primer moment, com, sobretot, pels seus companys i companyes de viatge.
“Confio moltíssim en aquest equip. A en Jaume ja el coneixia, d’en Dani n’he vist moltíssima obra, d’en Joan no cal dir-ho; amb la Clàudia repetim i torno a fer-li de mare; i amb l’Edu, tot i que encara no hi havia treballat, puc dir que és excepcional. Tenen raó els meus col·legues quan diuen que ha estat un equip molt de col·laborar entre nosaltres, especialment amb en Joan. És tot un savi de la comèdia i ens ha ensenyat a fer-la servir. He gaudit moltíssim amb el meu personatge, i més perquè, habitualment, se m’associa més amb el drama; i tinc poques oportunitats de fer sortir a passejar la meva vena gamberra. També voldria agrair molt especialment a Focus per posar-nos les coses tan fàcils i fer tot el possible: per permetre’ns treballar amb comoditat i dignitat.” Claudia Benito, la jove de Joan Pera en la ficció, també s’ha fet ressò de què vol dir treballar amb: un mestre de la comèdia com en Joan.
“Ha estat un aprenentatge absolut. El meu personatge, l’Helena, m’ha resultat molt agraït perquè sovint, comparteix escenes amb en Joan i escolta allò que diu; i m’he pogut deixar portar per tota la tècnica que té i per la seva comicitat.”
L’actriu no ha pogut sinó repetir la sensació de facilitat i acolliment que han sentit la resta de companys; en el procés de creació de l’espectacle.
“És de les vegades que més confiança he sentit, i ha estat gràcies a l’equip i a Focus; a el Dani, el Jaume, la Susanna… Et donen confiança en tot allò que fas, en allò que proposes; i sé que això és menys habitual del que pot semblar. A vegades, el procés pot ser dur o generar ansietat, i aquí no ho he sentit pas; i crec que tot això és molt bonic, perquè allibera del resultat i de la pressió de les expectatives… perquè, al final, el que compta és transmetre al públic aquest bon rollo.”
Edu Lloveras ha subscrit les paraules i impressions de la seva companya d’escena i ha confessat que se sent molt privilegiat: d’estar integrat en un equip amb tantíssim talent.
“És el primer cop que treballo amb Focus i només puc dir donar-los les gràcies i dir que :ha estat un honor i una experiència meravellosa. Tenia moltes ganes de fer comèdia i, quan en Jaume m’ho va proposar, vaig apuntar-m’hi de seguida. Mai havia tingut la oportunitat de treballar amb en Dani i comparteixo escena amb en Joan i la Muntsa; que són veritables referents del teatre català. És un regal que m’emportaré tota la vida.”
Sinopsi:
Una comèdia on tot és mentida.
En Marçal fa molts anys que no veu el seu pare, un hippie que viu en una autocaravana: al desert d’Austràlia, així que quan es veu obligat a organitzar un sopar per presentar-lo a: la seva promesa i a la seva sogra, que són de classe alta: decideix contractar un actor que es faci passar pel seu pare.
La història s’embolica quan l’actor que ha de venir es posa malalt i l’agència acaba enviant un substitut d’última hora; en Ramon, un actor de doblatge amb poca feina, que s’implicarà tant en el seu paper: que ho anirà enredant tot.
Un seguit de malentesos, mentides i mitges veritats, provocaran embolics i situacions hilarants, i veurem com en Ramon:
 “El procés ha estat així, un nucli de persones que ha anat creixent, com si anéssim convidant amics i amigues a una festa. Sempre hi ha hagut diversió, ganes de provar coses..” acabarà capgirant el sopar i la vida de tots els convidats.
|
