Vanessa Aibar i Enric Monfort porten ‘La Reina del Metal’ al Mercat de les Flors. Aquest treball es construeix a partir d’una col·laboració inèdita entre el ball flamenc, a càrrec de Vanessa Aibar, i els sons de la percussió metàl·lica i de la música electrònica d’Enric Monfort; en aquesta trobada llargament madurada: es duen a l’extrem les possibilitats del so i del moviment, desplegant-se en l’espai fins fondre’s en una sola cosa. Un sistema de so capdavanter permet concentrar els sons en parts diferents de l’espai; convertint-se en un so immersiu dins d’aquesta cerimònia artística.
El flamenc de Vanesa Aibar es defineix com a una dansa moderna i lliure amb una gran tècnica. Des que el 2019 va crear el seu primer espectacle, la bailaroa i creadora s’ha posicionat: dins el panorama del flamenc contemporani. A banda, ha treballat amb artistes com Carmen Linares, Andrés Marín, Blanca Li, Eva Yerbabuena, Mayte Martín; i la Royal Concertgebouw.
Enric Monfort és percussionista i compositor amb una llarga trajectòria que viu i treballa als Països Baixos. Especialitzat en tècniques rítmiques del sud de l’Índia aplicada a la música contemporània, és professor de complexitat rítmica; multipercussió i música de cambra. Col·labora amb diferents formacions, ensembles i orquestres internacionals.
La Reina del Metal acaba de rebre el Premi Max 2023 com a Millor Espectacle de Dansa.
La Reina del Metal
Vanesa Aibar i Enric Monfort han fet de la investigació en els límits dels seus respectius llenguatges: el nucli central del seu treball, portant a l’extrem les possibilitats del so i el moviment per trobar: en aquest més enllà, una comunicació veritable amb el seu jo més profund i amb el del públic.
En aquest projecte llargament madurat, aposten per la trobada entre els seus dos universos creatius que, com tota trobada veritable, transcendeix allò que cadascú portava per fundar un lloc nou. I aquest nou lloc és La Reina del Metal. Per crear-la, coherents amb les seves trajectòries respectives, han decidit inspirar-se en el ritual de pas; no tant per mirar de replicar-ne un en escena com per indagar en allò que l’escena té de lloc liminal; en la seva capacitat de transformació de qui l’habita.
Així, La Reina del Metal se’ns ofereix com a litúrgia inventada en què so i moviment es despleguen a l’espai; fins a confondre’s tots tres en una sola cosa. Recolzant-se en la tecnologia més puntera d’espacialització de 4D Sound, l’espectacle submergeix intèrprets i públic en un espai compartit; buscant la creació d’un lloc on la vida pugui succeir, és a dir, el canvi real i tangible de: tots els implicats a l’espectacle.
Aibar i Monfort es basen en l’aliatge dels diversos llenguatges que transiten per indagar en els límits físics i mentals: que condicionen la creació i la recepció artístiques. La Reina del Metal no és una reacció a la vida; és una reacció a allò que el pensament n’ha fet; és reconeixement i celebració del miracle de la nostra existència simultània.
David Montero