| La tercera fuga és una obra amb autoria i direcció de Victoria Szpunberg que s’estrenarà a la Sala Gran; on s’hi estarà en cartell fins l’1 de juny. Victoria Szpunberg és un dels grans noms de l’autoria catalana contemporània i, amb la col·laboració d’Albert Pijuan, debuta a la Sala Gran amb un text de ficció inspirat en la seva història familiar.
Es pot començar de nou una vegada i una altra? La tercera fuga segueix el rastre d’una família durant 100 anys d’història. L’obra entrellaça personatges del passat i del present i narra el periple trepidant de tres generacions: que viatgen per tres països i tres dècades diferents; Ucraïna, 1920; Buenos Aires, 1970 i Barcelona, 2020. Un cant a la vida, una reflexió sobre la identitat i una reivindicació del mestissatge.
Amb interpretacions de: Sasha Agranov, Emma Arquillué, Anna Castells, Marc Joy, Olga Onrubia, Carles Pedragosa, Carles Roig, Biel Rossell, Fede Salgado, Magalí Sare; Clara Segura Crespo, Sergi Torrecilla i Ton Vieira.
VICTORIUA SZPUNBERG, IDEA ORIGINAL I DIRECCIÓ DE L’OBRA
“ Fa molt que tinc aquest projecte al cap, però no va ser fins que la meva filla em va preguntar: si el seu cognom era ucraïnès, de l’imperi austrohongarès o argentí, que no vaig començar a gestar aquesta faula teatral. Sense voler fer un exercici d’autoficció, La tercera fuga està basada en tota una sèrie de peripècies reals. Gràcies a la col·laboració en l’escriptura de l’Albert Pijuan, he pogut gaudir d’una distància saludable i permetre que: la fabulació, la imaginació i el joc transformessin la història real.”
La tercera fuga comença a Ucraïna als anys vint del segle passat i avança cap als nostres dies; tot passant per Berditxiv, Buenos Aires, Barcelona… És el relat d’una família que no aconsegueix evitar la tragèdia de la guerra; i que ha de fugir per sobreviure, deixant tot el seu món enrere per tornar a començar de nou; aprenent noves llengües, adaptant-se a cultures alienes… És la història d’uns quants exilis, una història sobre el desarrelament, sobre la intempèrie, allò fugaç i el que perdura. Però La tercera fuga és també una gran celebració. Ens reunim per celebrar que estem vius i que encara no hem perdut les ganes de riure.
Us hi esperem! |
