L’escenari del Romea es converteix en un decadent apartament del barri de Chinatown de Nova York. Una de les filles de la família Blake s’hi ha instal·lat a viure amb la seva parella i, per celebrar aquest nou inici, tota la família hi va per celebrar el dia d’Acció de Gràcies.
Allò que per uns havia de ser un dia il·lusionador, un dia per començar una nova vida, nous projectes…s’acaba convertint en una baixada sense frens cap al desastre. Les il·lusions van agafant forma de decepcions, les aparences es desdibuixen per donar pas a la crua realitat i els secrets que semblen ben guardats al pis de dalt, acaben escolant-se per l’escala de cargol fins el pis de baix.
La combinació d’una escenografia ben aconseguida i d’unes bones interpretacions aconsegueixen transmetre una sensació gens desconeguda pels espectadors: voler aguantar el tipus fins el final.
Uns personatges submergits en la decadència, que destil·len tocs d’humor com a única font de subsistència en un món que els escup.
Potser ens haurien de fer més por els humans que els monstres?
