No és fácil d’unir en una mateixa frase les paraules “humor” i “Hitchcock”, però a la versió teatrals de Els 39 esglaons tot és possible. La intriga…no té cap intriga: morts, persecucions, enganys, policies, malvats… Aquí, l’excel•lència de l’obra rau en la capacitat de convertir aquesta peça en un degoteig de gags constant. I jugant amb la tècnica del teatre dins del teatre s’aconsegueix crear un reguitzell de moments hilarants, com l’escena del tren que entre dos actors fan 6 personatges que interaccionen tots amb tots (i tot això jugant amb l’intercanvi de barrets), o bé el recorregut per una casa enorme (només amb una porta i una mica d’imaginació). La música, els efectes sonors i la influència del món del còmic (les expressions congelades dels actors) acaben de complementar aquest exercici teatral que requereix de la tècnica del clown per escenificar alguns dels millors moments de l’obra. Cal destacar la gran feina de Jordi Ríos i David Olivares que, durant una hora i mitja, s’embranquen en una marató de personatges incomptables.
Els 39 esglaons , una aclucada d’ull al món del teatre que té l’èxit i el riure assegurats.
