Crítiques exprés

McBurney i Zweig ens posen en guàrdia contra la compassió mal entesa, i ens ofereixen un espectacle enlluernador en el qual l'esfera privada acaba connectada amb el drama col·lectiu

Laskaridis se'ns presenta com un tità embarassat i poc titànic que intenta preservar com pot el seu dia a dia , en aquesta proposta plena d'humor, talent i imaginació

Israel Galván es munta una bona festa col·lectiva i delirant, tan boja i plena de moments magnífics, com irregular en els seus resultats finals

El gran seductor mozartià se'ns -sempre és un plaer retrobar-se amb ell i amb aquesta òpera genial- se'ns presenta ficat dins un impactant dispositiu visual

Unes «Bodas de sangre» sobretot matriarcals. Les dones mantenen la serenitat i la fortalesa enmig de la tragèdia. I exerceixen la iniciativa i la rebel·lia.

Molta parafernàlia tècnica i actors esforçats. Valdria mes haver projectat el film de Pasolini.

de tant voler ser avant-guardista, al gran Galvan se li va anar una mica "l'olla" amb aquesta proposta, arriscada i avorrida a parts iguals.

Simplement decepcionant en tots els sentits.

Tres peces curtes, tecnicament molt ben ballades i estesticament boniques, però potser un conjunt una mica fred en general.

Fantàstic descobrir despres de tants anys la vigència i força que manté aquest espectacle.

Una proposta poetica, intismista i càlida.

Un espectacle visualment brillant, però un xic pretenciós.

El duel que protagonitzen els tres va ‘in crescendo’. I un dels atractius de l'arquitectura de l'obra és que cadascun dels personatges enfila progressivament el seu enfonsament.

La posada en escena es basa en pauses, silencis, un espai net, estilitzat, a vegades un claustre, a vegades un hospital, que passen del blanc al negre i del negre al blanc.

Visualment espectacular, però acaba sent reiteratiu.

una proposta un tant arriscada en el que cal "entrar" i jo no ho vaig fer.

La Lloll és, com se sap, una «màquina teatral» que tant sobresurt en espectacles de gran format com en propostes úniques de cambra com aquesta.

Els Pirates transformen el somni shakesperià en una eixerida festa dominada per l'humor,i fins i tot es permeten fer broma a costa de Romeu i de Julieta

Benvinguts a l'infern conjugal en versió Strindberg, servit per Casanovas amb referències un xic innecessàries a la transició espanyola, i habitat per un trio de luxe

Benvinguts a l'infern conjugal en versió Strindberg, servit per Casanovas amb referències un xic innecessàries a la transició espanyola, i habitat per un trio de luxe