Crítiques exprés

Una nova perla de Yago que juga amb el món dels emprenedors com ningú. Hipnotitzadora Vanessa Segura!

Manrique ho ha tornat a fer. Sense ser un gran text, munta un dispositiu mil·limètric on tots els actors estan de 10. Atents a la gran interpretació de l'Elena Tarrats.

Una mes que correcta aproximació i modernització de Hedda Gabler, interpretada amb contundència per Júlia Barceló.

L'actuació pren la volada absoluta i mostra, cap al final, el millor Sergi López, el que s'enfronta a un espectador imaginari, el que canta la canya sense pèls a la llengua.

Vista en la 1ª funció, es obvi que mancava rodatge i adequar el ritme, però l'obra té conya i es divertida.

Cubana en estat pur, tot i algunes interrupcions excessivament allargades. Per passar una bona estona.

Només per veure Gutiérrez Caba i Rellán, ja paga la pena.

Directa com un tret, destaca la versatilitat de la Júlia Barceló i una direcció d'actors molt equilibrada.

La clau del muntatge és que engrapa els espectadors durant vuitanta minuts, només amb el discurs que els quatre joves emprenedors mantenen en una taula rodona.

Durant una hora, l'actriu Muntsa Alcañiz es posa en la pell de la Júlia, que conversa amb ella mateixa, amb el metge, amb el pacient que troba en una sala d'espera o amb algun dels seus tres fills.

La companyia ha aconseguit concentrar en dues hores les més de 500 pàgines de la novel·la sense que perdi gens el seu ritme.

El director Sergi Belbel ha estat conscient que tenia entre mans una obra sobretot d'actrius i n'ha explotat el seu paper al màxim amb la complicitat musical del compositor Albert Guinovart.

Un espectacle que combina la música, el teatre, la coreografia, el figurinisme i un cert aire de performance amb una mirada poètica i en certs moments surrealista i tot.

Un text polític que carrega contra la hipocresia dels intel·lectuals i els falsos compromisos. Molts interessant.

Excel·lent i colpidora aproximació al dolorós tema de l'Alzheimer, no exempt d'humor. Estupenda la Muntsa Alcañiz

No hi ha crítica aguda, ni discurs àcid, ni sàtira sucosa, ni tan sols humor que faci petar de riure. Tot és light, tan light que aviat es perd la idea de si es vol ironitzar sobre l'home o la dona.

Un text irregular i unes interpretacions un tant esvalotades. Li mancava cert feeling.