Crítiques exprés

Un escenari que desborda entusiasme amb els seus joves intèrprets. Gran oportunitat per gaudir un títol clàssic del musical modern, de plena vigència avui dia.

Laia Marull està estupenda i engrandeix un text que esperava una mica més interessant.

Vint anys després de la seva estrena a Broadway, Dani Anglés recupera aquest memorable musical amb quelcom de crònica generacional mitjançant un muntatge ple de força.

La magistral òpera de Verdi - una de les millors seves- dòna lloc a un irregular muntatge ple de refugiats, i regit per una idea atractiva però poc ben resolta.

El molt potent espectacle de Carlota Subirós li treu la pols al molt bon text de Guimerà, i, gràcies al notable treball dels actors, ens mostra tota la seva càrrega passional.

Laia Marull no es posar només en la pell de la dona de 'La llista' perquè no es tracta de "dir" només el text, sinó que vesteix totes les accions amb un moviment que omple de dinamisme l'espectacle.

Amb les setmanes anirà agafant rodatge aquesta proposta en què destaquen la força i la potència de Víctor Arbelo i la parella Herebia-Albinyana.

Un muntatge lletjot, gris i un José Cura una mica apagat. La Desdemona estava molt bé.

Partint d'una història gairebé inversemblant, l'enginy de Wilde la converteix en gran teatre. El muntatge teatral ho reflecteix.

Els Pirates Teatre ha convertit 'Ronda naval sota la boira' en una comèdia teatral que brilla coralment i que obliga individualment a cadascun dels intèrprets a fer vertiginosos canvis de personatges.

Una farsa d'indiscutible vigència, potser un tan desequilibrada entre el to excessiu de comèdia esbojarrada i la part de reflexió.

Un espectacle que connecta amb els universos inquietants i pertorbadors de creadors com David Lynch o Jan Svankmajer.

Amb un intens de canvi de papers, el muntatge està fet de píndoles que mostren la varietat de desitjos, il·lusions i situacions en què alguns infants es troben quan fan la carta als Reis.

Joan Segalés i Joan Faneca aboquen tot el clown que porten dins amb un final esclatant de plors i sentiment que es consola amb la descoberta del bagul dels records abans d'envolar-se cap al futur.

La vida, el pas del temps en un quadre costumista que treu el pitjor de cada família.

Per mi, la millor proposta del trio de clàssics vistos al Lliure.

De nou, un muntatge on s'imposa mes l'histrionisme escènic que el text.