Crítiques exprés

La teva vida ha entrat en crisi total? No ho dubtis: un viatge sense tornada al planeta vermell és la solució, com ens demostra aquest espectacle divertidament amarg.

La mare de Florian Zeller es veu atrapada en un centrifugat mental que, durant una hora i mitja dóna voltes sobre ella mateixa amb un recurs escènic que repeteix algunes de les situacions.

Si en la versió original, Gulliver acaba els seus dies en un estable amb un cavall, aquí, els acabarà enmig de l'infinit en un diàleg amb els milers de corbs.

Tot transcorre amb una interpretació coral que no deixa cap dels papers fora de joc. L'actriu Laura Aubert s'impregna de dramatització i revolada a cadascuna de les seves aparicions.

El text de Fritz te una gran vigència (per desgràcia) i els girs constants de la trama fan que la segueixis amb força interès.

En només 75 minuts, l'actor José Sacristán mostra el gir que pot fer en l'afer que li cau al damunt i també els fils que mouen el poder, des de la política, la justícia, les finances i la premsa.

La tendresa i l'humor de la gran pallassa Pepa Plana unida al dolor de la tragèdia dels immigrants que volen arribar a Europa. Sembla una combinació impossible, però no ho és.

Hi ha encara més fusió d'imatges i temps real, veu de fons i veu real o narració de la infància de Jean o Júlia anant a buscar aquells fragments de la pel·lícula en blanc i negre que les recrea.

Una gran Vilarasau porta el pes d'una peça complexe, dura i dolorosa, a la Lima ha sabut dotar d'una atmosfera entre fantàstica i angoixant.

Vist al Grec, un espectacle curiós, potser un xic repetitiu, però amb molta imaginació i tecnicament estupendo.

El text de Mamet es veu enfosquit per altres seus anteriors molt millors, però la interpretació d'un Sacristan en plena forma enriqueix una proposta un tant irregular.

Un teatre molt arriscat, provocador, potser fins i tot excessiu, però es curiós i val la pena.

Arriscada i valenta proposta de dansa que furga en el dolor produït per la mort de la mare, amb moments de gran bellesa.

El que pren relleu a «Paradís pintat» és la caracterització de la mateixa Pepa Plana en una pallassa blanca de nas vermell que omple l'escena sense que li calgui parlar gaire.

Bones imatges, un joc teatral dinàmic i reflexions per a tots els gustos. Val la pena acostar-se al Maldà!

Mar Ferrer és una actriu de 19 anys que debuta amb un paper que segurament recordarà tota la vida i que l'obliga a actuar sempre gestualment.

Un excel·lent Sacristán imposa les normes, en aquest Mamet clarament menor -només cal fixar-se en el precipitat final- ,però ben representatiu de l'estil d'un autor major

L'extraordinari text de Koltès converteix aquesta proposta ben defensada pels seus dos protagonistes en un espectacle imprescindible, encara que la direcció d'Ollé opti per resolucions discutibles

Tota una festa en un espectacle fresc, interactiu i dinàmic que agradarà a petits i grans.