Crítiques exprés

Un text deliciós, una posada en escena inquietant i tres interpretacions subtils i viscerals molt ben aconseguides. Aneu-hi!

Un espectacle per a aquells que, sense haver viscut el moll de l'os de l'època, senten curiositat i una atracció sanguínia pel que va passar a mitjan segle XX en una Europa canviant.

Jove, fresc i potent com pocs. Un imprescindible de la cartellera.

La segona part va in crescendo, guanya en l'esperada frescor, es matisa molt més en il·luminació, es dispara també en interpretació i aguanta bé fins a la ballaruga final.

Sagarra trenca esquemes pel que fa al seu teatre anterior i Conejero es llueix amb molta classe, malgrat els excessos d'una direcció amb tendència a l'artifici

Fins una persona tant poc "operera" com jo s'adona de la potència del muntatge de Chéreau, de la bellesa orquestral i de la intensa Elektra d'Evelyn Hertlitzius.

Coco Comin s'ha lluit en les coreografies, vistoses i reexides, però s'ha oblidat de la dramatúrgia i en algun moment col·loca un sentit de l'humor lamentable.

Chéreau transforma la obsessiva set de vengança d'Elektra en una magistral lliçó d'òpera amb màxima intensitat teatral: un espectacle antològic

El Lliure compleix 40 anys en companya de Fígaro, i li dóna nova vida a un magnífic muntatge de Fabià Puigserver recreat brillantment per Lluís Homar

Cedó continua fent excel·lents comèdies sobre personatges que viuen i/o es comuniquen en ones diferents,en aquest cas amb resultats un xic menys brillants, però igualment notables

Una obra per veure amb els cinc sentits —anava a dir per «flairar»— i sobretot per escoltar la banda sonora que, a pessigades, en un arranjament que en fa un max mix, acompanya cada acció.

Espectacle divers, variat, de ritme frenètic i amb cançons que enganxen. Per passar un molt bona estona.

Un espectacle rodó, encisador, imperdible!!! per a tota mena de públics.

Els Modernos eren extraordinaris. Paiva també ho és, però convé una mica mes d'originalitat, que ja coneixiem part del show.

Un text colpidor, tot i que ja coneixem les constants de l'autor i un gran Villegas.

Un text una mica justet i previsible, però amb un duet intepretatiu d'alçada i on el carisma de la Moreno fa salvable un personatge força irritant.

Un text intimista, dolorós i sorprenent de Sagarra, servit amb elegància i una Laura Conejero estupenda.

Un text un xic dens, de resolució irregular.

Malgrat ser teatre dins el teatre, no vaig connectar amb la seva suposada màgia. Bon nivell interpretatiu.

Un excel·lent musical,farcit de ritme, bons temes, i un entusiasme dels intèrprets que s'encomana al públic.