Crítiques exprés

Una petita joia que s'escapa de la recomanació estrictament per a infants i que deixa també amb una sensació de benestar els adults, per la picaresca de fons de la història i per com la interpretació.

Qui s'emporta l'entusiasme de l'audiència és el llop-cantant perquè el mal continua tenint els ulls, les orelles i la boca molt grossa... per cruspir-se'ns millor.

Seran pocs els espectadors que no se sentin sacsejats després d'aquest muntatge que exigeix una predisposició especial de tots els intèrprets.

Un treballimplacable amb el discurs políticament correcte d'Occidents. Tots som còmplices del que succeeix al món. Molt ben interpretat, dirigit i molt bon espai escènic

'Sí, primer ministre', és un muntatge inserit en el gènere del costumisme social, polític i periodístic actual al servei de la ironia i el divertiment escènic.

Una comèdia sobre la série que no li fa justícia. en part perquè l'humor anglès cal servir-lo molt bé a l'escena i perquè el llenguatge de la tv té més recursos que el teatrals

Un treball directe d'aproximació a Pujols. Fèlix Pons ho planteja des d'un món plàstic i una guitarra elèctrica. Divertit, surrealista, que provoca intriga per l'autor.

Desgraciadament, la veritat que demana Veronese als seus actors es queda darrere la porta. I així només queda la seva literatura poètica que adapta Txèkhov.

Bona peça, sense fissures. Arrenca amb una retrobada potent. I no decau, tot i trobar moments de descans per explicar un desencontre fatal fa 15 anys. És intel·ligent. El final es clou amb una intriga

Un bon treball per a no iniciats en dansa. Molt dinàmic, amb punts de lirisme i alguns de clown. Amb un treball de coreografia acrobàtica intens i sense repeticions.

Una comèdia pensada per a riure de les obsessions de cadascú. El joc de teràpia de grup ésvist, no tant que el metge arribi tard amb la feina acabada.. o no. Per al gran públic.

Espinosa es manté en el seu teatre sentimental amb dosi d'humor negre. Però supera alguns dels seus vicis d'origen. Domina bé el ritme,amb un final brilant. Benito governa a escena.

Cabré va ser un visionari en parlar del conflicte de les xarxes socials quan es començava a parlar d'Internet. La trama és truculenta perquè ho són els personatges.