La vam conèixer fa ja cert temps al pati de La Villarroel, i ara s’ha traslladat a l’àtic del Tantarantana:  un itinerari del tot propici i adient, per a un personatge que, de fet, va sorgir formant part del projecte Terrats en Cultura. En qualsevol cas, i encara que canviï d’escenari, l’Adela no canvia de costums. Al llarg dels tres quarts d’hora que compartirà amb nosaltres , no deixarà de replantar els seus geranis i tenir cura d’ells, fer sobtades desaparicions i reaparicions, i  escoltar la ràdio a tota pastilla mentre aquesta emet música banal acompanyada dels no menys banals comentaris del presentador de torn. I no deixarà tampoc quan li posi fi als seus densos silencis de contestar les nostres preguntes . Les preguntes que, d’altra banda, ningú no l’hi ha formulat, perquè la seva interactuació amb les persones que ara seuen al seu pati ( és a dir, amb nosaltres), no és una interactuació adreçada a les persones més o menys reals que l’estem acompanyant al llarg d’aquests tres quarts d’hora i a les que sovint es queda mirant fixament : també aquesta mirada, va més enllà de l’espectador que ara comparteix aquesta estona amb ella.

Fruit de l’escriptura de Daniel Veronese , l’Adela troba en l’estupenda Mireia Gubianas quelcom més que una molt bona actriu: troba –  entre mirades que són alhora mirades fixes i mirades totalment perdudes –  el millor altaveu possible per tal de donar-li veu a aquests silencis, a aquests gestos banals de jardineria casolana, a aquests sons sortits d’un aparell de ràdio convertit  en sonor mur protector. Ajudada per l’afinada direcció de Jorge Sánchez, l’Adela ens anirà desvetllant amb precisa imprecisió l’infern que amaga aquest pati, els abusos , les humiliacions i els irreversibles actes violents dels quals han estat testimonis aquests geranis. Entre la realitat i el malson que no s’ha somiat, sinó que s’ha viscut, els banals anuncis publicitaris sortits d’una ràdio agafaran la dimensió tràgica que els hi correspon. I , malgrat les imprecisions , se’ns fara del tot visible  la situació límit en la que es troba aquesta dona la fragilitat de la qual, pot esmicolar-se en qualsevol moment.

Author