Torna al Liceu Carmen de Georges Bizet, una de les òperes més famoses i incontestables del gènere operístic, de la mà de la mítica producció de Calixto Bieito, que compta amb un repartiment prometedor.
La proposta de Calixto Bieito per Carmen de Bizet és una obra mestra. Estrenada fa gairebé 25 anys al Festival de Peralada, és un muntatge de Carmen molt transgressor, que canvia l’espai, el lloc i el context social de l’òpera, funciona tan bé que, passat tot aquest temps, és encara tan vigent que ens fa reflexionar sobre una societat estancada que no avança i que repeteix actituds idèntiques a les del llibret. Bieito ens trasllada a la ciutat autònoma de Ceuta, un espai perillós on es reuneixen tòpics de l’Espanya de la Transició com el contraban i la vida al marge de la llei i on hi ha una gran presència de militars, on en comptes de fer olor de clavells i festa, tot fa pudor de whisky barat, sang i masclisme de conseqüències tràgiques. És un xoc entre homes i dones que es manifesta contínuament amb un gran treball actoral tant per part dels solistes i el cor on Bieito fa que tots els elements encaixin perfectament. Aquesta Carmen de testosterona continua fascinant aquesta càrrega dramàtica, des de l’escena de la cabina telefònica, fins al duet final que encongeix l’ànima. És una de les millors produccions de Carmen que pot ”fitxar” un teatre avui en dia. És un muntatge que defensa que l’òpera és teatre de veritat, un teatre on se’ns apareix el més primari del comportament humà on també es combinen el riure i el dolor, l’alegria que transmet Carmen amb la seva música i la indignació de desencadenar-se en un final tan tràgic. És un teatre que traspassa pel que explica, i més en una producció tan austera escènicament com aquesta.
El mestre Josep Pons va dirigir la colossal partitura de Bizet, que va prendre vida amb el Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dels quals va obtenir un resultat sonor magnífic, un dels motius pels quals aquesta Carmen és un dels grans èxits de la temporada. L’atenció dedicada a cada secció de l’orquestra fa que un dels cossos estables del teatre llueixi com poques vegades s’ha vist abans. El resultat és excel·lent. Feia temps que el cor grinyolava i ens donava resultats més aviat decebedors. No va ser el cas de Carmen, on vam poder sentir una de les millors actuacions del cor d’aquesta temporada. Tant de bo es mantingui aquest nivell durant la resta de títols.
El rendiment vocal del repartiment va ser bastant desigual. Rinat Shaham és una Carmen excepcional. Ja és un rol icònic en la seva carrera i l’ha cantat en diversos escenaris del món, però, en el cas que ens ocupa, la falta de temps i assajos li va jugar una mala passada. Es va anunciar a últim moment que substituiria a Varduhi Abrahamyan, que patia d’un refredat, i aquesta falta de temps va tenir com a resultat una Carmen una mica perduda en algunes de les escenes de masses. El contrapunt a la llibertat inherent que representa Carmen són Micäela i el seu conservadorisme, palpable, en la producció de Bieito, en un moviment escènic cautelós i tímid de la soprano Jeanine De Bique. Vocalment, la seva Micäela va ser de cine, fins al punt que el públic li va dedicar l’aplaudiment més sonor de tota la nit. El tenor Leonardo Capalbo és un cantant entregat i té bona planta; actoralment va ser un Don José bastant convincent, però, pel que fa al terreny vocal, va tendir a quedar-se enrere respecte als seus companys de cast. El baríton Eric Greene va donar vida a un Escamillo discretíssim. La veu engolada i la poca projecció no van convèncer al públic, que el va protestar, encara que de manera més aviat silenciosa. La protesta, però, hi era. La resta de repartiment va tenir un bon nivell, començant per les interpretacions de Jasmine Habersham i Laura Vila, que donaven vida als personatges de Frasquita i Mercédès, respectivament. El Remendado de Carlos Cosías va ser una autèntica delícia i també van ser molt correctes el Zuniga de Felipe Boui el Moralès de Toni Marsol. El debut liceístic de Jan Antem (Dancaïre) és una notícia que ens fa feliços. És jove i la veu encara està en període de formació, però és un cantant fantàstic; té una veu de gran qualitat i una projecció envejable. Ho té tot per fer coses grans si segueix pel bon camí.
Tot i les fragilitats , jo repetiria.
Fotografia gentilesa del Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.
Comentaris recents