Ja passa sovint, això que els pares es tinguin que reunir amb el profe de la seva criatura ocupant les estretes i infantils cadires d’una aula que, vulguis o no vulguis, sempre s’acaba associant als bons o mals records escolars de la pròpia infància. Més encara si els pares van cursar estudis al mateix centre, com els hi passa als pares d’aquest magnífic text de Golden i Horan. Un text que darrera l’aparent senzillesa de la situació de la qual part, mostra una complexa estructura que permet evidenciar fins a quin punt la qüestió dels abismes que s’obren entre diferents classes socials que fan també un diferent ús del llenguatge, es fa sovint present a classe. I que dibuixa amb precisió la feblesa a la qual s’enfronten tant progenitors com docents, quan es tenen que veure els cares, i poden entrar a jutjar-se els uns als altres per tal de defensar-se de les pròpies inseguretats i voler reafirmar els seus rols de poder. I que remarca de quina forma aquells records de la pròpia escolarització abans d’esmentats, deixen marques de per vida.

Un text que, d’altra banda – i jugant de vegades a encobrir els seus rerefons dramàtics amb tocs d’un humor estupendament mesurat per l’excel·lent direcció de Pau Carrió-, planteja amb molta habilitat preguntant que no tenen una resposta fàcil . I que sap mostrar l’entramat que existeix entre aquestes qüestions vinculades a l’educació que deixen a la vista els mecanismes d’allò que anomenen com · el sistema “, i els petits fracassos quotidians que poden fer esclatar – per exemple- la crisi en una relació de parella. Comptant amb la complicitat de tres alumnes avantatjats que ofereixen tres ben riques interpretacions, Carrió ens presenta un muntatge que posa de relleu totes les qualitats de l’obra: així, dona gust tornar a classe!

Author