El bar que se tragó a todos los españoles. Aquesta sotana no m’escau gens!

Es diu Jorge, quan tenia 12 anys el van fer entrar al seminari, i ara que ha arribat a l’edat de Crist ( trenta-tres anys; us ho dic per si esteu una mica verds en temes evangèlics), ha decidit renunciar als vots sacerdotals. Quelcom no impossible ( el papa Joan XXIII havia facilitat les coses en aquest sentit ), però si notablement complicat. Especialment, si eres un espanyolet del 1963 nascut a un petit poble de Navarra, com  ho era per aquella mateixa època el pare del dramaturg  Alfredo Sanzol, Aquest pare, les coses que va explicar, i les coses que es va callar, es troben a l’origen d’aquesta  estupenda faula amb format de ” road play ” que recorre com si res els espais oberts de Texas, arriba fins a la California dels anys 60 en la qual podies trobar-te fent el ridícul amb la cara pintada al pitjor estil “blackface” davant del reverend Martin Luther King, i de tornada  al vell continent, acaba mostrant-nos amb humor delirant i salvatge les cloaques vaticanes , en un episodi que si no fos tan divertit, faria fins i tot tremolar al Michael Corleone d’ “El Padrí. III” . I tot, sense sortir mai d’aquest bar  tan espanyol i alhora tan viatger que adopta les més variades formes escenogràfiques sense perdre mai del tot la seva inconfusible fisonomia. Sanzol aconsegueix que per la barra d’aquest bar hi passi a ritme ben àgil  el costumisme més genui revisat de la forma més  personal . I  la parrafada alliberadora amb tocs mig poètics,, administrada amb prou talent com per a evitar la pedanteria que podria prendre en altres circumstàncies.  I l’evocació del pes feixuc d’aquella Espanya  terrible i dictatorial que li havia fet creure a bona part de la seva població  – a cops de repressió, censura  i execucions – que allò, era la pau. Mentre en Jorge ( un excel·lent Francesco Carril)  intenta alliberar-se de la sotana,  la comèdia  de Sanzol -tres hores que passen d’una  volada- s’allibera d’esquemes prefixats per tal d’oferir-nos una mena de gran fresc itinerant de tota una època… que potser continua estan massa present a la barra de masses bars.