Sondra Radvanovsky ha tornat al Liceu per oferir un recital, acompanyada del pianista Anthony Manoli, que repassava els sentiments de la soprano -com ella mateixa va explicar- des de la pèrdua de la seva mare fins a trobar el verdader amor.
Radvanovsky és una cantant que jo m’estimo moltíssim. En ella hi reconeixem una veu poderosa i expressiva, amb una ànima i dedicació extremes. És una d’aquelles que gairebé tot el que toca, ho converteix en or. Malgrat això, també hem de reconèixer que quan no té el dia, no té el dia. I no passa res. I dilluns no l’acabava de tenir. El dia abans, com ella mateixa va dir, havia cantat Turandot a Nàpols, cosa que li va passar factura, sobretot a l’inici del recital.
La soprano, després de desitjar un bon Nadal al públic, va explicar que la raó del programa escollit era el viatge emocional que va emprendre des que va morir la seva mare fins que va trobar l’amor en la seva actual parella. ”From loss to love”, va dir, i aquest va ser el motiu conductor del programa. Va començar amb el colpidor lament de Dido, de Dido and Aeneas de Purcell, explicant que la solia cantar quan encara era mezzo. Va seguir amb Piangerò la sorte mia de Giulio Cesare de Händel i, possiblement, aquestes àries van ser el més fluix de tot el recital. Es notava la manca de costum de cantar aquest tipus de repertori i no li van sortir gaire rodones. Això sí, li van servir per escalfar la veu. Pel que fa a Rakhmàninov, va explicar que el seu company de professió i amic, ara ja mort, Dmitri Hvorostovsky li havia dit en més d’una ocasió que la seva veu era perfecta pel repertori rus. Així doncs, es va llençar a la piscina amb 3 cançons de Rakhmàninov. Després dels russos, van venir els alemanys i, sense gaire domini del text, va cantar peces de Richard Strauss. Estàvem avisats, però, ja que va dir que per ella, l’alemany era una llengua molt nova, i per això va utilitzar la partitura.
Després va venir la pausa i sort en vam tenir tots, d’aquesta pausa. Va fer un gir de 180 graus i, per fi, va arribar el que tots estàvem esperant: la Radvanovsky de sempre. La segona part es va encetar amb Tre sonetti di Petrarca de Franz Liszt, qui, agafant els escrits de l’autor italià, va transcriure aquestes obres poètiques a la música amb gran expressivitat, cosa que Radvanovsky va aprofitar a la perfecció per fer-nos sentir coses que remouen per dins. És una experta en fer-ho. Seguidament, va cantar una bellíssima composició de Jake Heggie anomenada If I Had Known, dedicada expressament a Radvanovsky atès que el text de la cançó són les primeres paraules que va escriure la soprano després d’assabentar-se de la mort de la seva mare. Va finalitzar el recital amb La Mamma morta, on va brillar i va demostrar, també després amb les propines, la grandíssima cantant que és. Bravejada i aplaudida com cap altra, va seguir, ara ja fora de programa, amb un deliciós O mio babbino caro. Va continuar amb una autèntica classe magistral de cant amb Pace, pace de La Forza del Destino i va culminar el recital amb un Vissi d’arte amb el que es va posar el públic a la butxaca. Va anar de menys a més -i amb ella, el públic- i va triomfar amb les àries d’òpera del darrer moment. La va acompanyar tota l’estona un meravellós i inspirat Anthony Manoli al piano.
Malgrat que Radvanovsky és una gran cantant de recital i, tot i que s’entén el significat i el perquè del programa quan ella mateixa intervé entre peça i peça i ho explica, segurament aquest repertori no seria el més adequat per una ocasió com aquesta en un espai com el Liceu. En definitiva, Radvanovsky és una estrella, una diva, en el millor sentit de la paraula i té als espectadors rendits als seus peus abans de començar a cantar, cosa que ha aconseguit amb l’entrega i implicació que demostra en tot allò que fa i, sobretot, gràcies a la connexió tan bonica i especial que té la soprano amb el públic (servidora inclosa). Ens l’estimem molt i li ho perdonem tot. Que torni quan vulgui que l’estarem esperant amb els braços oberts.
Fotografia de Sergi Panizo, gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu.a
Comentaris recents