Aquests caps parlants ( cap relació amb David Byrne, per cert) , formen ja part de la millor història de la BBC… que és tant com dir que ocupen un lloc d’honor a la història de la millor televisió mundial. I de fet, van tornar a obrir la boca l’any passat, quan, amb els teatres de Londres tancats per culpa de la pandèmia,  el gran Alan Bennett va decidir afegir-ne dos de nous a la sèrie, i tornar a filmar també  amb nous rostres  una decena dels ja llegendaris i esplèndids  monòlegs que integren un cicle estrenat oficialment  el 1988 ( tot i que anys abans, l’autor ja n’havia  ofert un aperitiu amb “A woman of no Importance”).

El primer d’aquests “Talking Heads” – el magistral “A Chip in the Sugar” interpretat pel mateix Bennett-, ja marcava la pauta de tot el  conjunt; ja deixava molt clar que aquests caps ens anaven a parlar amb notables dosis d’un humor tan genuïnament britànic com el te de les cinc d’amargs sentiments de solitud i frustració absolutament universals. I que ho anaven a fer mitjançant una sèrie de personatges majoritàriament femenins ( a banda del de Bennett, només en hi ha un altre interpretat per un actor) , ben enxampats en una mediocre  quotidianitat sovint tirant a provinciana , d’aquelles que millor que et prenguis les coses  amb humor, perquè no ofereixen cap mena de sortida. Quelcom del tot aplicable a les tres testes xarraries que interpreten -amb el bon ofici  amb què acostumen a interpretar tot el que fan-  Imma Colomer, Lurdes Barba, i una Lina Lambert a la qual cal agraïr-li haver estat també la propulsora del projecte. Un projecte en el qual estava alhora inicialment implicat com a director  Moisès Maicas; la seva mor ha portat a que finalment, cadascuna de les actrius dirigeixi a una altra de les seves companyes. I tot i que al conjunt potser li manca un puntet del desolador i alhora sovint irresistiblement divertit   “british touch” de l’original, dona molt de gust posar-se a escoltar els caps parlants d’aquestes tres dones que, mentre intenten comprar antiguitats difuntes a bon preu, es plantegen com serà la seva vida compartint camps de golf de Marbella  amb sean Connery, o li posen les banyes a l’avorrit senyor vicari, ens deixen ficar el nas a la seva tirant a patètica existència.

 

Author