Tot comença quan dos amics, que fa anys que treballen junts van descobrint algunes veritats de la seva amistat. Veritats petites i absurdes que condueixen aquesta relació fins a extrems insospitats.
En Jaume celebra el seu 40 anys i s’enfada quan en Miquel li diu que no pot assistir a la seva festa d’aniversari, perquè té un sopar amb EL CLUB DE LA CORBATA. Un club en el qual les dues úniques condicions són: ser home i portar corbata. La relació que s’estableix entre els membres del club es limita a un sopar mensual, sense més compromisos.
En Jaume fa tot el possible per entrar en aquest club misteriós, fins al punt que arriba a perdre el seny, la família…i el seu propi amic. Un cop en Jaume és dins el club, en Miquel opta per sortir-ne. En Miquel no vol barrejar l’amistat aparentment sòlida que els uneix, amb la relació distant que manté amb els altres membres del club.
L’escenografia, dues parets blanques i mobiliari d’oficina divers del mateix color, situa l’acció al despatx que durant anys han compartit els nostres protagonistes.
Francesc Albiol (Jaume) i Jordi Boixaderas (Miquel) aconsegueixen transmetre al públic la ràbia, la gelosia, el desconcert i la ironia que envolta als personatges de l’obra.
Probablement aquesta obra és una reflexió sobre moltes fites que ens marquem a curt termini. Objectius pels quals estem disposats a passar per damunt de fets que, per ser quotidians, no ens semblen essencials.
El club de la corbata, analitza el conflicte entre l’espai privat de l’individu i el seu desig de ser social -a estones- . Planteja que no hi ha diferències entre el joc de l’amistat i el de l’amor a l’hora de mantenir el difícil equilibri de la convivència.
Tot comença quan dos amics, que fa anys que treballen junts van descobrint algunes veritats de la seva amistat. Veritats petites i absurdes que condueixen aquesta relació fins a extrems insospitats.
En Jaume celebra el seu 40 anys i s’enfada quan en Miquel li diu que no pot assistir a la seva festa d’aniversari, perquè té un sopar amb El club de la corbata. Un club en el qual les dues úniques condicions són: ser home i portar corbata. La relació que s’estableix entre els membres del club es limita a un sopar mensual, sense més compromisos.
En Jaume fa tot el possible per entrar en aquest club misteriós, fins al punt que arriba a perdre el seny, la família…i el seu propi amic. Un cop en Jaume és dins el club, en Miquel opta per sortir-ne. En Miquel no vol barrejar l’amistat aparentment sòlida que els uneix, amb la relació distant que manté amb els altres membres del club.
L’escenografia, dues parets blanques i mobiliari d’oficina divers del mateix color, situa l’acció al despatx que durant anys han compartit els nostres protagonistes.
Francesc Albiol (Jaume) i Jordi Boixaderas (Miquel) aconsegueixen transmetre al públic la ràbia, la gelosia, el desconcert i la ironia que envolta als personatges de l’obra.
Probablement aquesta obra és una reflexió sobre moltes fites que ens marquem a curt termini. Objectius pels quals estem disposats a passar per damunt de fets que, per ser quotidians, no ens semblen essencials.
El club de la corbata, analitza el conflicte entre l’espai privat de l’individu i el seu desig de ser social -a estones- . Planteja que no hi ha diferències entre el joc de l’amistat i el de l’amor a l’hora de mantenir el difícil equilibri de la convivència.
El club de la corbata, una obra còmica, que posa damunt la taula, allò que pot passar quan entre dos amics s’abusa de la confiança i es perd la intimitat.
Comentaris recents