Aneu amb compte amb els llumins i els encenedors

El teatre Victòria acull un espectacle perillós amb possibilitats d’explotar en qualsevol moment: Dinamita.
Com si es tractés d’una fórmula química, el Tricicle ha agafat els esquetxos més teatrals de la sèrie televisiva, els ha condensat en una hora i mitja i els ha transformat en un espectacle de teatre.
Un darrera l’altre, els diferents esquetxos va apareixent i desapareixent de l’escenari amb un ritme diabòlic. L’humor i la sorpresa entren i surten d’escena a través de tres portes transparents de vidre, que resten immòbils enmig del moviment continu dels actors.
D’aquesta manera es van succeint tot un conjunt de situacions quotidianes que, si se les capgira i se les fa rodolar una mica, donen lloc a moments absurdament còmics. Un restaurant que ha recórrer a una pizzeria per servir als seus clients. Una cua que no avança per culpa d’una dona que no existeix. Un atracament amb un final inversemblant. Un taxista que estableix contractes complexes amb els seus clients abans d’oferir-los el seu servei. Botigues que venen articles estranys. Compradors que l’última cosa que volen és comprar…I un munt de situacions més, que desconcerten l’espectador i el fan riure una vegada darrera l’altra.
L’objectiu de l’espectacle: fer riure al públic. I per si algun espectador no acaba del tot convençut, al final de la representació es deixa una mica de temps per a la reflexió. Però sense capficar-s’hi massa, no fos cap que ens ho prenguéssim seriosament i ens n’oblidéssim d’allò que és més important: riure.
Dinamita transporta els espectadors a un món llunyanament proper: el seu món de cada dia, però amb una volta més de cargol, perquè qualsevol moment d’un dia normal pot acabar sent sorprenent.