Les tardes de diumenge són aquell impàs entre l’alegria del dissabte i l’ensopiment del dilluns. No són bones, ni dolentes, simplement és un moment de transició. En Ramon i la Ròmula viuen una permanent tarda de diumenge indefinida, amb petites pinzellades esbojarrades del dissabte i esquitxades tedioses del dilluns. Només l’arribada de l’Enric, l’amic, sembla que trenqui la seva monotonia i aporti una nota de color. Però aquesta entrada d’aire fresc només és aparent, l’Enric tampoc no té una vida per tirar coets.
Diumenge és una comèdia amb referents a la Barcelona dels anys 60.
Diumenge és un quadre de colors vius que amaguen la realitat amb pinzellades surrealistes.
Un escenari a tres bandes permet a l’espectador entrar a la quotidianitat dels tres personatges que, en alguns moments, sembla que juguin un partit de tenis verbal.
Diumenge, una petita joia teatral amagada entre els carrerons del Born, esculpida per Hermann Bonnín i lluïda amb molta elegància per Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.
Comentaris recents