S’apaguen els llums i el so inconfusible d’una locomotora ens indica que comença el viatge, aquest cop a través del món del cel•luloide. L’escenari és converteix en un fotograma gegant per on desfilen els personatges i les històries que han fet cèlebre l’art del cinema.
De la mateixa manera que els inicis del setè art, Tren de somnis integra una multiplicitat d’arts en un sol espectacle: música, dansa, teatre, màgia i, evidentment, cinema!!!
Tot comença amb l’experimentació dels germans Lumière, els germans Pathé i Chomón. Les seves, són pel•lícules experimentals, en les quals posen a prova tota mena de trucs procedents de l’imaginari col•lectiu. Multiplicació de personatges, desaparició d’objectes, canvis sobtats d’escenari, conversió de persones en objectes…
Aquests primers experiments permeten a un altre protagonista del cel•luloide crear històries amb un fil argumental utilitzant totes aquestes tècniques. Buster Keaton sorprèn als nens de la sala combinant els trucs dels creadors del cinema amb els seus inconfusibles slapstick. Fins aquí, l’emmudiment del cinema obliga a explotar al màxim els recursos visuals i a crear autèntiques filigranes musicals interpretades en directe.
De sobte, el piano calla…el cinema comença a parlar a través de les paraules àcides de Grouxo Marx, que fa de mestre de cerimònies de l’espectacle.
I per acabar d’arrodonir la funció, un mite de la literatura: Nosferatu, un personatge que ha passat per totes les etapes del cinema, des del cinema mut fins als grans efectes especials.
El tren es torna a posar en marxa, el viatge s’ha acabat, per avui. La música, en totes les variants (piano, claqué…), la dansa i la màgia ens acompanyat en aquest trajecte a través dels fotogrames.
Comentaris recents