Un català, un espanyol, una anglesa, una francesa i un alemany han estat escollits com a representants d’un show anomenat EEUUROPA, o el que és el mateix, Estats Units d’Europa. Els han encarregat aquest espectacle per mostrar la gran (des)unió entre els europeus.
D’escenografia no en veiem…perquè ells encara no han vist els diners per comprar-la. Així que han de recórrer a un suport audiovisual per il•lustrar una bandera, una pau i uns euros “il•lusoris”.
Tots i cadascun d’ells es presenten al públic amb el seu propi idioma: un espanyol temperamental que vol i no pot, una anglesa que va a la seva, una francesa amb aires de grandeur, un alemany insuls i estirat, i un català que hauria de fer d’amfitrió però que va a remolc dels altres.
Cadascú té la seva visió i els seus projectes per EEUUROPA, però no estan disposats a escoltar-se ni a entendre’s els uns als altres.
Persones diferents que no encaixen, llengües estranyes que no es poden assimilar, ritmes allunyats que no es poden acompassar. I, per si no n’hi hagués prou, no només han d’aclarir diferències amb els països que ja formen part d’EEUUROPA, sinó que, a més, han de trencar fronteres amb els països que tot just s’hi integren.
Teatre de Guerrilla ens mostra, a través d’un subgènere que ells mateixos anomenen euroteatre antropològic d’humor corrosiu, una unió artificial d’una EEUUROPA massa diferent. Els cinc personatges es miren i no es reconeixen.
Arriba el final de l’espectacle. Ells, els actors, s’han entès perfectament entre ells i amb el públic. Els europeus encara no. Potser caldrà revisar si aquesta EEUROPA, que algú es va inventar, continua en peu, no fos cas que algun petit fregament entre cultures hagués fet caure per terra algunes estrelletes de la bandera.
Comentaris recents