Teatre sense animals és conjunt de vuit històries que il•lustren diverses facetes de l’ésser humà.
Darrera títols com: Igualtat-Fraternitat, Tragèdia, Monique, Albatros, Diumenge, Bronquis, USA i Record, s’hi amaguen un bon grapat d’actituds, segurament inherents a l’ésser humà.
Un relació fraternal amb la gelosia i l’enveja com a protagonistes posa en evidència les ganes d’un germà per ocupar el lloc de l’altre. Una relació de parella es veu estroncada quan la civilització, que hauria de possibilitar la convivència, es converteix en hipocresia. La diferència generacional entre un pare i una filla fa que cadascú s’escolti a si mateix, sense tenir en compte el que diu l’altre. La conversa entre un perruquer de barri i un client, presumiblement desenfeinat, ens transporta cap al desig de passar a la història i de ser algú important, a través de polèmiques i descobriments absurds.
Un fet inesperat d’un diumenge al matí fa trontollar els valors religiosos d’una família tradicional en una societat sense tradicions. La discussió entre un parella jove ens recorda que, moltes vegades, per voler resoldre un problema se’n crea un altre. El passat familiar d’un jugador de golf, juntament amb les conseqüències d’aquest passat sobre el present, ens mostra el circuit sinuós que segueix la ment humana. Finalment, un grup d’amants de l’art ens descobreixen el nostre origen i ens suggereixen tornar-hi per aconseguir una vida més fàcil i més coherent d’acord amb les nostres característiques.
Un escenografia que entra i surt de l’escenari i un joc de llums que canvia a cada escena, recreen les diferents situacions.
L’habilitat dels actors per crear i consolidar els diversos personatges en tan poc temps, permet que l’espectador viatgi d’un context a un altre ràpidament.
Teatre sense animals comença sent això, un teatre sense animals…però com acabarà? És possible que en una obra en què els protagonistes són les persones, no hi hagi cap animal?
Darrera de cada història hi ha una característica, una inquietud de l’ésser humà. Però darrera de totes hi ha una visió en comú: la vida no és res més que un diàleg de besucs.
Comentaris recents