A l’escenari del Teatreneu hi trobarem un ésser mortal, Ángel Pavlovsky, que rep diàriament la visita d’altres companys mortals, el públic.
Com a mortal, Pavlovsky parla i reflexiona sobre temes i situacions quotidianes i a la vegada trascendents. L’angoixant rutina en la qual pot caure qualsevol mortal. L’amor inesperat i fugaç que pot ajudar a vèncer, momentàniament, aquesta rutina. La fama que assalta a individus anònims enlairant la seva popularitat, a partir de rumors no confirmats. També qüestiona el treball com a activitat probablement antinatural i perjudicial per l’home i ens recorda que hi ha gent que treballa tant que s’oblida de viure. Fins i tot s’atreveix a posar en dubte la seva pròpia professió i el món de l’espectacle.
Al final de la representació decideix afrontar la seva condició de mortal i ens mostra un heroic enfrontament contra la mort. I ara que ha aconseguit distreure-la una estona més…a viure!!!
Un escenari pràcticament buit d’escenografia, només un tamboret, permet concentrar tota l’atenció en la interpretació de Pavlovsky.
Una estudiada espontaneïtat permet que l’espectacle es construeixi a la mida del públic, sense abandonar el fil argumental.
Les constants preguntes que llença, de vegades al pati de butaques, de vegades a l’infinit, permeten que els espectadors participin i se submergeixin de ple en l’obra.
Oíd mortales! és un diàleg entre un mortal i el món dels sentiments, les angoixes, els records, les emocions…i d’altres mortals.
Comentaris recents