Un cop més, La Cubana aconsegueix trencar la quarta paret que separa l’escenari del públic i crear un espectacle que reuneix els trets característics que els han anat definint durant més de 30 anys.
Campanades de boda és això: un casament. Però si hi ha La Cubana pel mig ja podem intuir que no serà un casament normal i corrent.
La noia de la tercera generació d’una família de floristes opina que el casament és innecessari i decideix anar-se’n a l’Índia a viure amb el seu xicot, un actor de Bollywood. Tota la seva família fa mans i mànigues perquè la noia formalitzi la seva relació abans d’anar-se’n. Però quan qui defensa el matrimoni són una tieta soltera que no es vol casar amb l’home amb qui surt, i una mare divorciada d’un marit ajuntat amb una francesa…potser és més difícil convèncer a qui sigui que celebri un casament “convencional”.
I entre un germà calçasses que es va casar de rebot, un germà homosexual que només desitja poder-se casar, una tieta anclada dos segles enrere, un regidor que dubtoses facultats per poder realitzar un casament, el vestit, les flors i els convidats (i aquí és quan entra el públic en acció)…els espectadors formen part d’aquest gran esdeveniment teatral sense espectadors, perquè segons com es miri, en un casament, tots els assistents formen part del repartiment.
Comentaris recents