L’escenari del Romea es converteix en la Tebes antiga per recrear l’Èdip de Sòfocles. Però poca importància tenen el lloc i el temps en la posada en escena de Broggi. Èdip, un rei, un individu que ha arribat a dalt de tot i que creu que ha aconseguit tot allò que un home de bé pot aconseguir, no pot evitar un destí escrit pels déus. A mesura que descobreix qui és realment es veu immers en una caiguda sense frens cap a la foscor.
El mite d’Èdip és el que és i, per moltes versions que se’n facin, el final sempre és el mateix, i Broggi ha sabut extreure’n l’essència, despullant-lo d’escenografies artificioses i d’escenes excessivament dramàtiques, atorgant el màxim protagonisme a la paraula. L’important no és que Èdip es tregui els ulls per evitar veure la realitat que l’envolta, sinó la manera com viu tot allò que des de feia anys havia evitat de viure.
Aneu al Romea a gaudir de la senzillesa d’una de les tragèdia gregues més arxiconegudes de la història. Fins i tot, tancant els ulls, podreu gaudir de la màgia de les seves paraules.
Comentaris recents