El misteri i la bogeria tornen als escenaris catalans. Un saló de bellesa i d’imatge personal és psicodèlic escenari d’un crim. El perruquer, l’ajudant, els clients…fins i tot els policies són el blanc de les sospites del públic.
Secrets, objectes sospitosos, malentesos, mentides…tot això seran els elements que tindrà el públic per decidir qui és l’assassí.
Què faríeu vosaltres si el veí/veïna de dalt passes les hores tocant el piano del dret i del revés? I si tinguéssiu unes tisores a mà? Decidíssiu, o no, prendre mesures, en cas d’assassinat seríeu els primers sospitosos.
A Pels Pèls tothom té motius per desfer-se de la pianista del pis de dalt a cop de tisora, però, a la vegada, tothom té la quartada perfecta per semblar innocent.
A la mitja part, els dos agents de policia no descansen i demanen les opinions dels espectadors que tenen alguna idea sobre el que ha passat realment.
Finalment, serà el públic qui decidirà qui és l’assassí. Qui serà avui el culpable? El perruquer histriònic, l’ajudant amb cops amagats, la clienta pija, el client desubicat? Sigui qui sigui, aquells que surtin airosos de la situació, de ben segur serà pels pèls.
Comentaris recents