Quan els plans de desenvolupament dels anys 60 van determinar la necessitat de construir preses als rius per obtenir-ne la necessària electricitat, van condemnar a Mequinensa a desaparèixer sota les aigües.
Però un del seus fills, Jesús Moncada va rebel·lar-se contra aquest fet i poc a poc va anar fotografiant els carrers, les places i la vida del poble perquè les imatges no s’esborressin en el temps i va escriure una gran novel·la “Camí de Sirga” perquè els records i la història del poble no fossin engolits per les aigües o desapareixessin riu avall.
Basant-se en els textos de Moncada, un grup d’excel·lents actors, que interpreten diversos personatges, emprant la parla de la Franja, pinten amb pinzellades precises, les imatges i els records d’un poble que va tenir el seu esplendor en el passat, i que ara, destinat a ser engolit per les aigües, es va morint poc a poc.
Sobre un escenari inclinat, que simula el domini del poble sobre el riu, es barregen histories i sentiments del present amb records i somnis del passat. El riu es també el gran protagonista: el riu va donar vida i prosperitat al poble. Ara el mateix riu, sotmès al dictat dels homes, acabarà amb el poble inundant-lo lo poc a poc.
Personatges de faula, viatjant des de l’esplendorós passat, es barregen amb els darrers habitants del poble, per explicar-nos, amb sentit del humor, les histories de temps llunyans i les angoixes i la solitud d’un poble que es va morint lentament però que es resisteix a l’oblit.
Han passat els anys, i la vida continua al nou Mequinensa, construït per la companyia elèctrica responsable de l’explotació dels pantans. Els qui hi van viure, encara recorden amb nostàlgia la vida al Mequinensa vell, però els que no varem estar-hi mai, podem reviure i sentir el que va ser, perquè el riu no ha engolit la memòria, ni la boira del temps ha diluït les imatges…al vestíbul de la sala petita del TNC espectadors amb una parla específica del català es barregen entre el públic. La Franja hi és present.
Comentaris recents