“Els últims seran els primers”, aquesta és la premissa principal d’El Joc dels idiotes, un embolic teatral que disposa de tots els elements de la comèdia clàssica, i de dues de les figures cabdals de l’humor català: Joan Pera i Lloll Bertran.
En Francesc Pinyó és un pobre cambrer que porta una vida senzilla, ordenada i metòdica, només destorbada pel tarannà llatí del seu company de pis i feina, Ricardo. En Francesc no és ric, ni té massa sort en el terreny dels sentiments. Però tot això canvia quan l’atzar el porta a formar part d’un entramat per despistar la premsa del cor d’un afer entre una model i un important empresari casat amb una dona extremadament rica.
Sense saber com, ni perquè, en Francesc es trobarà vivint amb una top model i a més, cobrarà per fer-ho. La seva poca personalitat i la seva bondat el fan el blanc de diana perfecte per prendre-li el pèl. I entre models, empresaris i dones riques, en Francesc intentarà continuar amb la seva modesta vida. Al final, res acabarà com havia començat.
Disfresses, portes que s’obren i es tanquen, diàlegs inversemblants i, sobretot, la tendresa dels personatges, fan d’El Joc del idiotes una delícia teatral. Qui serà el més idiota de tots? Qui està jugant amb qui? L’atzar i la picardia d’algun dels personatges posaran les coses al seu lloc i, de passada, robaran un munt de riallades als espectadors.
Comentaris recents