Quan sentim a parlar d’una versió teatral de la mítica pel·lícula Ben-Hur, aquells que no som gens aficionats al cinema èpic no podem evitar pensar en conceptes com “avorriment”, “massa llarg”, fins i to “massa antic”. Però quan la història de Ben-Hur passa pel sedàs dels Yllana al més pur estil Monty Python, la cosa canvia bastant. L’avorriment es converteix en festa, les dues hores de funció passen volant i l’època romana se serveix de la integració de la noves tecnologies dalt de l’escenari.
Yllana ens proposa una nova versió de la història de Ben-Hur (qui sap si la vertaderament real), on les coses són allò que realment semblen. Una combinació explosiva entre el llenguatge cinematogràfic i el teatral (allò que ells anomenen teatromascope), i una quarta paret que es trenca des del minut zero, dona com a resultat un muntatge frenètic amb moment memorables, com la navegació de les galeres o la cursa de quadrigues.
Motius per anar a veure Ben-Hur? Doncs que més enllà d’una particular visió dels fets, Yllana converteix el teatre i la vida en una festa!
Comentaris recents