En Konrad i en Henrik fa més de 40 anys que no es veuen. Algun fet estrany va provocar la desaparició d’en Konrad. Ara, torna per aclarir les coses abans del seu últim adéu.
Una dona entremig d’ells dos, un dia de cacera, una amistat…ja no en queda res d’aquell temps…o gairebé res. Henrik va evocant tot aquell passat que durant tants any l’ha angoixat. En Konrad el guia per aquest laberint emocional. Sembla que poder-ho verbalitzar tot, era l’única cosa que necessitaven per poder seguir sent amics en aquesta Última trobada.
Més enllà de la història, L’Última trobada compta amb una posada en escena bastant trencadora. Des que s’obren les portes de la sala, els espectadors veuen els procés de preparació de l’escena i dels actors. Fins i tot, un cop començada l’obra, hi ha diversos moments en què els actors trenquen la quarta paret per interaccionar amb el públic. Tot això, acompanyat per un joc de llums més que enginyós i tres interpretacions magistrals.
La suma de tot plegat fa que, qualsevol de nosaltres pugui ser un convidat més a aquesta Última trobada.
Comentaris recents