En els seus últims dies d’existència, el Círcol Maldà allotja un home ridícul i el seu somni. Un home que es vol suicidar, però que se salva gràcies a un somni. El somni d’un món ideal que es converteix en el món real. Un món real en el qual els seus habitants creen les lleis, la justícia i els càstigs per condemnar els seus propis defectes. I és amb aquest somni que decideix viure al màxim per intentar trobar el món ideal en el qual ha somiat.
Ricardo Moya elebora acuradament les explicacions del seu personatge amb una bona dicció i un encadenament d’idees, en el qual una segueix a l’altra amb absoluta naturalitat.
Un espectacle que gairebé en cap moment es desenvolupa a l’escenari. L’home, qualificat de boig i ridícul per la societat es passeja entre el públic mentre va explicant el seu somni.
L ‘escenari, pràcticament cobert pel teló durant tot l’espectacle, consta d’una enorme butaca, un aparell de música i una finestra que en obrir-la es veu el Carrer del Pi.
En un espai com el Círcol Maldà, es crea un clima familiar amb el qual la representació traspassa els límits que marca l’escenari i es filtra entre les taules, les cadires, el públic…
El Sueño de un Hombre Ridículo, una reflexió sobre els humans i el pas del temps explicada per un dels seus màxims representants, un boig.
Comentaris recents