Lluny dels seus orígens pausats i innocents i, immers en la voràgine d’una societat que no té temps per aturar-se un moment a contemplar, un pallasso vell espera a les portes d’algun circ rònec, a la recerca d’una última oportunitat.
Tres vells amics, tres vells pallassos que havien fet les delícies de grans i petits i que ara es retroben en la més absoluta decadència artística i personal. Fora de la pista comparteixen el mateix món competitiu que la resta de mortals, tenen els mateixos problemes i pateixen les mateixes mancances. Es barallen sense sentit, no es reconeixen. Però només cal una mica de color, un nas postís, un vestit divertit…una petita espurna perquè tornin a ser els pallassos que van ser. I per uns instants converteixen la vida en una pista de circ, on els trucs capgiren la realitat i on els impossibles es desfan per convertir-se en quelcom real. Però quan baixa el teló, tot torna a ser irremediablement real. Ara només els queda esperar aquesta última oportunitat per fer riure el seu públic. Però perquè esperar que algú els doni aquesta oportunitat, perquè no unir esforços per fer reviure el pallasso que porten dins, una altra vegada? Perquè no unir esforços per fer reviure el pallasso que cadascú porta dins, encara que sigui un petit instant?
Comentaris recents