El petit Dalí és un espectacle dirigit a tots els públics, però atenció…només aquelles persones que tinguin les orelles atentes com un elefant, la boca tancada com una formiga i els ulls oberts com un mussol, seran capaces de descobrir què s’hi amaga al calaix d’el petit Dalí.
A la platja de Cadaqués, en Salvi hi troba una clau. No sap què fer-ne però es mor de ganes de saber què obre. Ningú no li fa cas fins que…un personatge ben estrany li comença a donar algunes pistes. És el sereno que va cavalcant un cargol. El sereno en té moltes de claus però és la primera vegada que en veu una de màgica. El sereno no li diu què obre la seva clau, però li diu que es prepari per un gran viatge.
I al cap de poca estona es troba amb el seu guia i company de viatge: un elefant amb potes de cigonya. El petit Dalí es deixa conduir per l’elefant pel camí de la imaginació. Caminant, caminant, arriben fins a un desert on el cuiner del temps cuina cassolades de minuts i segons, i truites de rellotges que desdibuixen instants en el temps. Des del desert, el petit Dalí vola fins al cel, on es deixa guiar per núvols de formes impossibles.
Finalment, i després d’un duel a base de cops de forquilla, arriba fins a una calaixera màgica amb un calaix que correspon a la seva clau. El petit Dalí obre el calaix però només troba un tros de fusta. Tot aquest viatge per un tros de fusta? Però el petit Dalí hi acaba trobant alguna cosa més: un calaix on guardar-hi tots els personatges fruit de la seva imaginació que l’han guiat en el seu viatge i que estaran sempre amb ell. La clau màgica no només li ha obert el seu calaix, sinó també les portes cap al món dels somnis.
L’escenografia que ens transporta amunt i avall pel món de Salvador Dalí, pot semblar lleugera…però perquè en volem més si es tracta de fer volar la imaginació.
Entre mars de rialles, cels navegables, dibuixos desdibuixats, tempestes d’il•lusions i truites de rellotges de les vuit del matí amb algunes lleganyes, el petit Dalí ens mostra un món surrealista on no hi ha lloc pels buscarraons…només per la imaginació.
Comentaris recents