Una nena que llegeix un conte, peces de construcció gegants per jugar a fer castells i una mica d’imaginació…ja en tenim prou per desvetllar unes quantes veritats que de vegades no veiem o no ens atrevim a veure.
El conte en qüestió és El vestit nou de l’emperador. A través dels seus personatges, l’Emperador, la Ministre, la Dama, el Capità, el Gumersindo i l’Estafa, sortiran a llum les debilitats més ridícules de l’ésser humà. Però sense fer-ne cap drama, n’hi haurà prou amb música, cançons i grans dosis de bon humor.
Veurem com un simple vestit pot portar l’Emperador a governar d’una manera poc ortodoxa però bastant estesa. Guerres que surten del no-res, impostos que pugen i baixen segons l’humor de l’Emperador, casaments que es fan i es desfan…i tot per poder estrenar un vestit!
Uns i altres mentiran i tots seran mentits. El resultat: l’emperador desfilant en calçotets davant de tot el poble.
Però mentre tothom menteix, dissimula, fingeix i parla del que hauria de veure, un nen diu el que veu. I la seva espontaneïtat arriba als altres nens de
la sala que no se’n poden estar d’expressar el que senten en cada moment.
El vestit nou de l’emperador compta amb unes veus agradables que canten coses de la vida real disfressades d’aventures i somnis i amb unes interpretacions plenes de vitalitat i d’encant.
Un cop més hem pogut veure que els contes i els nens diuen sempre la veritat…i si no que li ho preguntin a l’emperador.
Esperem, doncs, que els futurs dissenyadors tinguin més traça a l’hora de fer anar les tisores.
Comentaris recents