Una parella és un joc d’equilibris constant, una concessió darrera l’altra, un estira i arronça. Si l’equilibri és manté, la situació s’aguanta, però si els motius per engegar-ho tot a rodar pesen més i fan decantar la balança, ens pot passar el mateix que a la Mercè i en Toni. El seu amor neix del no-res i s’expandeix molt ràpid…massa ràpid…amb la mateixa rapidesa que creixen les raons per deixar-ho estar. Tot s’aguanta en un equilibri molt fràgil fins el dia que s’adonen que tenen 73 raons per deixar-se.
I en la distància, en Ferran i la Rosa, els seus respectius progenitors, contemplen els puja i baixa emocionals dels dos joves.
El luxe de la música en directe, una escenografia senzilla però multifuncional i molt ben resolta, i alguns detalls genials (la regidora que s’enduu un element del decorat al ritme de la situació que viuen els personatges en aquell moment) converteixen aquesta proposta arriscada i innovadora en un espectacle apte tant pels amants dels musicals, com per aquells que els fa més respecte aquest gènere.
En definitiva, una història amb moments per riure i moments per plorar…una laberint d’emocions.
Comentaris recents