Un aniversari. Una família. Una Celebració…El Teatre Romea es vesteix de blanc per acollir el seixantè aniversari de Helge, el patriarca. Per tal d’unir tota la família un cop més, organitza una festa on tothom, convidats i no convidats, hi acaba anant: la dona, els tres fills amb les respectives parelles, el germà, un mestre de cerimònies i l’avi. Tots mengen tranquil•lament, sota l’atenta mirada del servei, que també serà un punt clau en el desenvolupament de la vetllada.
Però enmig la festa i les rialles hi flota el record d’una germana que es va suïcidar sense motiu aparent, o potser sí…I també, enmig de l’ambient festiu hi persisteixen veritats del passat que turmenten el present dels personatges. Tots tenen coses per explicar i coses per amagar. Sota l’elegància dels vestits hi ha la necessitat de trencar el silenci imposat per les aparences. I en bona part d’aquests intents per descobrir la veritat, seguirà dominant la calma d’un món fals. Només caldrà el retorn, per uns instants, a una infància, que no ha deixat de passejar-se per la ment del personatges, per afrontar una certesa que ha romàs latent durant el pas del temps.
Durant tot la Celebració, la senzillesa i el fons blanc de l’escenografia contrasta amb el món laberíntic dels records i el passat fosc d’uns personatges interpretats amb força i vitalitat, sense caure en grans dramatismes.
…
Al final, després d’una nit de veritats i desmentiments, la tranquil•litat torna cap els personatges. Han aconseguit desbancar un fantasma del passat, però n’hi ha molts que encara seuen entre ells.
Comentaris recents