De vegades les coses no són blanques o negres, i no és fàcil establir uns límits clars. Això és el que els passa al Martí i la Isabel, una parella, o més ben dit, EXparella, que no acaben de veure com funciona això del divorci.
Veuen que no poden seguir junts, ho tenen clar i es divorcien. Fins aquí tot sembla relativament fàcil, fins i tot el surrealista repartiment de béns. Però què passa a partir d’aquest moment? No s’han de tornar a veure mai més? Han de tirar-se el plats pel cap fins a la fi dels dies? Han de ser amics?
En Martí i la Isabel intenten refer les seves vides per separat, però es necessiten l’un a l’altre per reafirmar-se, i assegurar-se que cadascun és més feliç que l’altre. Això sí, sempre amb elegància i discreció.
I partir d’aquí els disbarats i les mentides aniran fent una bola cada vegada més grossa. Parelles i amants inexistents, farses familiars per evitar dir la veritat, records fugaços d’un temps feliç…I en cadascuna de les trobades s’adonaran que no podien viure junts…però que tampoc ho poden fer separats.
En un ambient modern, actual, a l’ordre del dia, en Martí i la Isabel aniran traçant un laberint de sentiments, emocions i sensacions.
Quina solució els queda doncs? Tornar-se casar seria repetir els mateixos errors, i seguir separats seria un patir constant. Per què no deixar-ho ens mans del destí? Ai! Que en pot arribar a ser de capritxós el destí!!!
Comentaris recents