Un discoteca decadent, una festa d’antics alumnes de l’institut, dues amigues ben diferents i un disc-jockey que condueix les paraules del present a través de les cançons del passat…El Xanadú.
Una barra de bar, un toca-discs, un llum de miralls, una taula, un parell de butaques i les cançons de fa uns quants anys, serveixen per recrear l’ambient confús de la nit.
L’Adela, una noia llançada, atrevida i alliberada…una dona divorciada, amb una filla i a l’atur. La Marta, una noia tímida, tancada i reprimida…una dona casada, amb dos fills i atrapada per la rutina. Després de vint anys es troben a El Xanadú per recordar…o per oblidar…
Records alegres, records amargs, baralles insignificants, retrets oblidats…i la nostalgia d’una joventut que se’ls escapa de les mans, condueixen a les dues actrius a escenificar canvis d’humor constants.
Tot sembla que continui igual, però els miralls no enganyen. Tant a l’Adela com a la Marta els costarà acceptar que s’han fet grans. I serà a través de les mirades i les paraules del disc-jockey, que entendran que la maduresa no és res més que una altra etapa de la vida que també s’ha d’aprofitar. Ara els toca a uns altres viure la joventut.
Després d’hores i hores d’intentar compredre que és allò que les ha portat a El Xanadú, l’Adela i la Marta se’n van a viure el temps que els toca viure.
Però el disc-jockey és queda allà. Demà hi haurà més joves-madurs que arribaran a El Xanadú per fer un repàs del camí recorregut, i ell serà l’encarregat de fer-los entendre les lletres del present a través de les notes del passat. Ell sap que tard o d’hora tothom es deixa caure per El Xanadú.
Comentaris recents