Les estrelles de la Fama omplen el teló del Teatre Tívoli, la música comença a sonar i, perduts en un Nova York virtual, un grapat de joves busquen una oportunitat per poder triomfar.
“Moltes gràcies”, “ja et trucarem”, “sort”…aquestes són les paraules que senten una vegada i una altra quan intenten sortir de l’anonimat a través d’un càsting que els ha de llençar cap a la Fama. Finalment alguns d’ells aconsegueixen entrar en una prestigiosa escola d’arts escèniques. Però això només és el començament. Els farà falta molt d’esforç i molta paciència per convertir-se en actors, ballarins, músics…
…Però són joves amb empenta, i entre tots construeixen un futur de somnis, il•lusions, màgia…
N’hi haurà que quedaran enlluernats per aconsegir la Fama ràpida i s’enfosaran a mig camí. Uns altres aconseguiran expressar qualsevol sentiment amb el gest i la paraula, i descobriran allò que realment senten a través del teatre. Hi haurà els rebels que voldran capgirar les normes per poder ser ells mateixos, sense haver d’actuar.
Les amistats inseparables, les baralles i els amors secrets aniran construint un laberint de pors i incerteses per on els alumnes hauran de saber-se moure per trobar-ne la sortida.
Siguin actors, músics o ballarins, volen demostrar que no estan bojos i que si fugen de la normalitat és perquè creuen que tots junts poden canviar el món…Durant la seva estada a l’escola han après a imaginar allò que és inimaginable, a crear grans coses a partir del no-res, a viure el teatre com si fos la vida i a viure la vida com si fos un teatre. No els cal res més per creure que tot és possible. Tenen el futur a les seves mans, i un cop fora de l’escola, depèn d’ells que el sàpiguen moldejar.
Dos pisos connectats per escales mòbils que serveixen per pujar, baixar i ballar, i taules i cadires que entren i surten serveixen per recrear l’ambient de l’escola.
Salts impressionats, coreografies perfectament coordinades, bones veus que canten a la vida i a l’espectacle i interpretacions plenes de dinamisme aconseguiexen transmetre al públic l’energia que mou els personatges.
Fama, un musical…però també alguna cosa indescriptible que vé i que se’n va, que s’amaga a les cantonades i que en qualsevol moment ens pot atrapar.
Comentaris recents