No és freqüent veure en un escenari moments històrics recents i propers en l’espai, que encara recordem perquè tot just els acabem de viure. Alguns dies d’ahir mostra l’efecte del reguitzell d’esdeveniment de la segona meitat de l’any 2017. Els atemptats a la Rambla de Barcelona, el Procés, l’1 d’octubre, el Tsunami… Una onada de fets insòlits que provoca una onada d’emocions a la família protagonista.
Cadascú, amb el seu bagatge intern particular, reaccionarà d’una manera i intentarà entendre les reaccions dels altres. L’entusiasme, la por, la incertesa, l’optimisme i la decepció aniran dibuixant els camins emocionals dels personatges. I en cadascuna d’aquestes sacsejades sortiran a la llum emocions i sentiments amagats que, d’una manera o altra, acabaran canviant els punts de vista de tots ells. El fet d’exterioritzar aquelles inquietuds que feia temps que carregaven, els permetran avançar i reformular la seva relació amb els altres i amb ells mateixos.
Alguns dies d’ahir aposat per una posada en escena senzilla, despullada d’artifici, amb una única taula com a element central que gira al mateix temps que gira la vida dels personatges.
Alguns dies d’ahir és un espectacle amb moments per riure, moments per recordar, moments per posar-la a la pell de l’altre i moments per descobrir que discrepar no necessàriament ens ha d’impedir estimar.
Comentaris recents